La Plataforma Contra el Cementiri Nuclear a Conca es va crear el 2010 després de conèixer la candidatura del municipi de Conca de Villar de Cañas per albergar el Cementiri Nuclear de residus altament radioactius, anomenat Magatzem Temporal Centralitzat (ATC). Està formada per 49 associacions i col·lectius: grups ecologistes, associacions de barris o municipis, sindicats, altres plataformes ciutadanes, etc. El seu objectiu és evitar que s’instal·li el cementiri nuclear ni a Villar de Cañas ni enlloc, per considerar-lo innecessari, costós, perillós i un perfecte brou de cultiu per a la corrupció i el caciquisme.
La pitjor opció per al transport
Villar de Cañas no era la millor opció per a la Comissió Interministerial ni el Comitè Tècnic Assessor reunits el 2010. Es tracta de la pitjor opció des del punt de vista del transport, a més de la més costosa. En no tenir a prop cap central, serà necessari realitzar tres transports al mes, en llargs trajectes (més de 400 km en alguns casos), que irradiaran centenars de milers de persones, fins i tot en les millors condicions de segellat i aïllament.
En cas d’incendi per accident, el contenidor només resistiria el foc durant 30 minuts; després caldria evacuar la població d’un radi de 20 km o més. Aquests riscos no són exclusius de l’àrea nuclear, afectaran totes les rutes de transport des de les centrals.
Riscos hidrogeològics inassumibles
També es tracta de la pitjor opció des del punt de vista geològic. Hi ha informes que adverteixen del possible risc d’enfonsaments, cavitats subterrànies i col·lapses per dissolució de guixos en els estrats subjacents. Això, juntament amb la gens menyspreable sismicitat de la zona, podria afectar greument la fonamentació i provocar microfissures en les cel•les d’emmagatzematge per les quals podrien escapar partícules radioactives, posant en perill la població i els seus mitjans de vida.
No obstant això, el principal risc rau en la intenció de manipular els residus al Centre Tecnològic Associat, eufemisme per referir-se a un laboratori atòmic. Aquests residus radioactius són a 350-400ºC, el que fa necessària la utilització d’aigua per a refrigeració… aigua que acabarà contaminant les aigües del riu i aqüífers associats, com ha succeït en diversos magatzems nuclears d’arreu del món.
La corrupció al voltant del cementiri nuclear
No és difícil advertir que la decisió d’ubicar el MTC a Villar de Cañas ha estat exclusivament política. María Dolores de Cospedal no es va atrevir a manifestar les seves intencions respecte al cementiri nuclear fins que el seu partit va obtenir majoria absoluta a les eleccions generals.
En total s’estima la despesa que suposarà la gestió d’aquests residus en 6.244’7 milions d’euros des de 2006 fins a 2070. Davant d’aquestes xifres, no és d’estranyar que tot el relatiu al cementiri nuclear es consideri una llaminadura. Aquesta «llaminadura» es repartirà amb criteris que poc tenen a veure amb aspectes tècnics i sí de conveniència política i personal de la presidenta de Castella-La Manxa.
El cost pressupostat per al cementiri nuclear s’ha anat incrementant des de 700 milions el 2007, als gairebé 1000 milions d’euros actuals. De fet, el passat mes de febrer s’han encarregat noves prospeccions i estudis per valor de 502.725 €, amb la finalitat «d’integrar la informació geotècnica» i «investigar les característiques del terreny per al disseny de detall i futura construcció de l’MTC».
És a dir, han gastat 600.000 € en comprar els terrenys per emmagatzemar els residus més duradors i cancerígens que existeixen i encara no se sap si són aptes!
Riquesa per a una minoria
Els defensors del projecte de Magatzem Centralitzat al•leguen la gran riquesa que generarà a la zona, però el que no diuen és que aquesta riquesa acabarà en molt poques mans, mentre que els riscos d’una fuita radioactiva els patirem tant les localitats pròximes com totes aquelles que es vegin afectades pel transport de residus radioactius.
Resulta incoherent que el govern regional presenti l’ATC com una inversió de futur per a la comarca, alhora que tanca escoles a municipis de l’àrea nuclear. S’al•lega manca de recursos a l’hora de retirar els serveis d’urgències en municipis que gaudien d’atenció sanitària continuada, mentre que es mostra el Cementiri Nuclear com a la major inversió de l’Estat a Castella-La Manxa.
L’alcalde de Villar de Cañas esgrimeix la creació d’ocupació associada a la construcció de l’MTC com una de les millors raons per donar suport al projecte. No obstant això, són grans empreses amb seu social fora de Conca les que majoritàriament estan duent a terme les prospeccions i obres que s’hi han realitzat fins ara. Després de les obres, segons les dades del Ministeri, seran necessàries poc més de 50 persones ocupades, altament qualificats, que difícilment establiran la seva residència a menys de 50 km.
Alternativa de desenvolupament
Considerem que l’impacte i les conseqüències en la transformació de la realitat que té aquest tipus d’instal·lació sobrepassen àmpliament els límits d’un terme municipal i que s’hauria d’haver tingut en compte l’entorn institucional, econòmic i social de Villar de Cañas.
La comarca afectada pel cementiri nuclear de Villar de Cañas viu principalment de l’agricultura, la ramaderia, el turisme rural, l’hostaleria i de les petites empreses d’altres sectors que compten amb segells de qualitat. Villar de Cañas es troba envoltat de paratges naturals com ara la Llacuna de la Fita o la Reserva de la Biosfera «La Manxa Humida», així com centres històrics de gran interès, com ara el Parc Arqueològic de Segóbriga, el Monestir d’Uclés, el Castell de Belmonte o La Manxa del Quixot.
Hem apostat per un desenvolupament basat en les energies renovables i el patrimoni natural, cultural, històric i paisatgístic, valors que quedarien truncats amb l’establiment de l’ATC.
Una proposta de solució
Els residus existeixen i cal emmagatzemar-los de manera segura durant milers d’anys. L’ATC seria una solució temporal, potser fins i tot raonable, si es construís allà on ja hi ha residus; és a dir, a les proximitats d’una o més centrals nuclears, evitant així els elevadíssims riscos i costos del transport. Tot i això, considerem que és injust condemnar una regió a albergar els residus altament radioactius de tota una nació.
Per tant, considerem imprescindible establir un calendari de tancament de les centrals nuclears espanyoles, abans de decidir el lloc i les dimensions del magatzem definitiu -que podria ser un emmagatzematge geològic profund i no un MTC, com semblen assenyalar les directrius europees. Cal deixar de produir residus altament radioactius com més aviat i conèixer el volum exacte dels que es generaran fins llavors per poder fer un pla de gestió viable i dotar-lo dels fons i instal·lacions més adequades.
Per a més informació:
http://cuencadicenoalcementerionuclear.blogspot.com.es/
