Des de fa anys, en revistes com ara la nostra i a través de campanyes com ara “Roba neta”, en nombroses ONG s’està proposant el consum d’un altre tipus de peces de vestir. Peces que hagin estat produïdes sense explotació laboral o esclavitud infantil, que segueixin les regles del comerç just i siguin respectuoses amb la natura. Trobem possibilitats en cooperatives, mercats ambulants i tendes solidàries, però el repte és arribar a la producción a gran escala, per a milions de persones.
Com vestir el món de manera ética i sostenible? Aquest és el qüestionament que es fa l’Elena Salcedo, professora del departament de marketing de l’Institut Europeu di Design (IED) de Barcelona i corrdinadora del curs d’especialització en “Moda ética i sostenible” d’aquest centre, una de les escoles de disseny amb més prestigi del nostre país.
“Com a admiradora del model de ‘L’economia del bé comú’ vaig decidir fer un any sabàtic per fer el que jo volia: aprendre més sobre la sostenibilitat en el món de la moda i avaluar les possibilitats de redirigir ver aquest área la meva carrera professional, amb la intenció de dotar-la d’un sentit amb el què em sentís identificada”, afirma Salcedo.
Fruit d’allò, acaba de publicar Moda e?tica para un futuro sostenible, el qual, prenent el cicle de vida del producte com a fil conductor, presenta una introducció rigurosa i accesible a la qüestió de la sostenibilitat en la indústria de la moda convencional. El llibre analitza en profunditat l’impacte de la producció de vestimenta en l’actualitat i repassa les diferents opcions disponibles sobre materials, processos de manufactura, sistemes de logística, distribució o gestió de la fi de la vida del producte.
Alguns dels reptes que es planteja són, per exemple, la tendència a una moda cada vegada més rápida. Hem vist que grans marques, com ara Zara o Mango, ja no tenen només una col·lecció tardor-hivern i una altra primavera-estiu, sinó que canvien la seva oferta gairebé setmanalment, entrant en un cicle de producció vertiginós. Roba de pitjor qualitat, que dura menys i que està produïda en condicions laborals i ambientals molt dubtoses.
Davant d’això, l’autora dóna claus per a nous models de negoci i invita les empreses a pensar en el benestar social, la durabilitat o la producción conscient. El plantejament és fer-ho no només com alguna cosa marginal o testimonial, sinó que la sostenibilitat sigui l’estratègia que apliquin les empreses tèxtils. Minimitzar minvaments, allargar la vida de la peça, aprovisionar-se de teixits de menor impacte, atendre las certificacions de les matèries primeres o assegurar condicions laborals dignes són algunes de les alternatives que proposa.
“En el dia a dia del traball en la indústria de la moda entren en joc una infinitat de processos i decisions on és posible posicionar-se i apostar pel nou paradima del desenvolupament sostenible”, assenyala l’autora. En el seu llibre recull, a més, iniciatives que ja estan funcionant i que constitueixen avanços cap a aquest canvi de paradigma.
Es tracta de tot un repte en una indústria en la què la frivolitat, el consum desenfrenat i el materialisme són els valors dominants. “La nostra manera de viure, consumir i gestionar les empreses està reduint la nostra capacitat de maniobra i ens porta cap al col•lapse econòmic i mediambiental”, subratlla Salcedo, “un col·lapse del què només en podrem sortir adoptant un model de desenvolupament sostenible”.
El llibre també inclou un pròleg de la dissenyadora española Sybilla, qui va aconseguir un gran prestigui als anys vuitanta i què, després d’anys de treball en la alta costura, es va adonar que alguna cosa faltava als seus dissenys. “No podia engañar-me, sabia que en els processos tèxtils es fan servir molt productes tòxics”, afirma en el pròleg la dissenyadora, “acostumava a triar teixits naturals, però la meva passió per l’agricultura em va fer entendre el drama que suposava el cotó transgènic en el món, per la quantitat de pesticides que implicava i per l’endeutament que suposava per als camperols”.
Això va fer a Sybilla anar introduint canvis en la seva manera de treballar, buscant nous processos de producció i donant suport al treball artesanal. En aquest sentit, “projectes de divulgació com ara el llibre de l’Elena Salcedo són importants perquè, per a triar, és imprescindible conèixer quines són aquelles opcions que ens permeten fer una moda bella a dintre i a fora”. La publicació fa reflexionar sobre el que és un “bon” disseny, sobre el que és fer les coses “bé” en el creatiu i en l’empresarial, “ens confirma que, aplicant el terme benefici en tot el seu significat, una empresa pot ser una de les millors eines per canviar el món.
En definitiva, aquest llibre es presenta com a una guia pràctica i completa, plena de conceptes, recursos, personatges i iniciatives estimulants, que crida a abraçar el canvi cap a la moda amb sentit.
I, mentre la indústria adopta aquest canvi tan necessari, ens segueix quedant la tasca de les nostres decissions de consum dia a dia: apedaçar aquell pantaló que encara pot durar uns mesos més, compartir amb altres persones la roba que no fem servir, adquirir peces de segona mà, de comerç just o de productors sostenibles… perquè la conciència i la responsabilitat estan més enllà de les modes.
