Els menjars que no escollim

  • por

pag17_piesentierra_web-12.jpgQualsevol podria pensar que, normalment, escollim tot el que mengem. Fem la compra o anem al restaurant, sabem el que ens agrada i el que no, tenim les nostres marques preferides, la nostra fruiteria de confiança… Però és important ser conscients que, en ocasions, aquesta elecció no és posible.

Quan? Fonamentalment es donen dos casos: els menjadors escolars i els hospitals. Quan els nostres fills i filles passen per allà, no tenim cap capacitat de controlar l’origen dels seus aliments, de la mateixa manera que quan hem de passar per una etapa d’hospitalització o ha de passar-la algun familiar. Encara que també es podria parlar d’altres casos, com ara les residències de persones ancianes, les presons… En tots aquests llocs és una instància pública qui dediceix quins aliments es compren, a qui i a quin preu.

Davant d’aquesta realitat, l’organització VSF-Justicia Alimentaria Global ha posat en marxa la campanya “Cortocircuito” per promoure davant les administracions públiques la compra de proximitat. La iniciativa crida a la implicació dels ens públics com a impulsors dels mercats alimentaris locals, per una alimentació sana, per la revitalització de les àrees rurals, per la protecció del mediambient i la biodiversitat, així com per la promoció d’un sistema alimentari just.

Les administracions públiques destinen entre 2.000 i 3.000 milions d’euros a les compres alimentàries (col·legis, hospitals, centres penitenciaris, bancs d’aliments). Així, la compra pública té una gran capacitat per a orientar els mercats cap a un model econòmic més just i sostenible, degut al gran poder de compra de les administracions públiques, aproximadament un 17% del PIB en l’àmbit europeu (13% a Espanya).

No obstant això, aquesta compra està, en certa manera, “privatitzada”. Grans corporacions transnacionals del catering han trobat un nou mercat on expandir-se. La restauració col·lectiva i social ha experimentat un ràpid procés de concentració empresarial. Actualment només dues empreses, Serunión i EurestCompass controlen a Espanya un de cada quatre menjars servits a hospitals i escoles.

Ara pocs col·legis tenen cuina, de manera que els centres estan pràcticament obligats a recórrer a aquestes empreses. La majoria de caterings ofereixen menús de línia calenta, és a dir, que es cuinen pel matí i s’envasen en recipients isotèrmics per a mantenir-los a una temperatura de 65 graus.

L’expansió d’aquestes empreses de catering de primer i l’abandonament de les cuines de segon són els plats del menú que caracteritzen l’estat de la restauració col·lectiva al nostre país. I de postres, ¿sabem d’on procedeixen i quines implicacions socials i econòmiques tenen els aliments que es compren destinats a aquests serveis públics?

Davant d’això, la campanya posada en marxa per VSF-Justicia Alimentaria Global assenyala que és imprescindible i urgent la posada en marxa de polítiques públiques que impulsin i afavoreixin les iniciatives de compra pública d’aliments basada en una producció local i familiar. Que els aliments amb els que es cuinen aquests menjars provinguin d’un radi curt de kilòmetres a la rodona no només afavorirà un estalvi en les despeses de transport i en les emissions de CO2, sinó que donarà suport al desenvolupament economic de les empreses espanyoles. Seria una excel·lent oportunitat per a un sector agrari en crisi, ja que els mercats locals són clau per a la viabilitat de les activitats agràries i per al manteniment d’una agricultura i un mitjà rural vius.

La compra pública alimentària és una acció multiplicadora d’aquelles que, com les fitxes d’un dòmino, provoquen canvis en cascada.
Per a més informació sobre la campanya «Cortocircuito»:
http://vsf.org.es/cortocircuito

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *