Canvi climàtic, pobresa i fam, què hi fem?

  • por

pag14_movimientos1_web-8.jpgAquest estiu hem assistit a una aclaparadora successió de notícies amb el canvi climàtic com a teló de fons. Des dels freds gèlids de l’Àrtic que desapareixen a un ritme sense precedents a la fam en països africans que es debaten entre les sequeres i les inundacions, passant per una de les pitjors temporades estivals d’incendis a Espanya. Alhora, la NASA oferia dades sobre un mes de juliol amb temperatures anòmales (un dels més càlids al món des de que se‘n tenen registres) i James Hansen (expert en canvi climàtic des de fa dècades) escrivia a The Washington Post un article amb un títol que no deixava cap dubte: «El canvi climàtic ja és aquí i és pitjor del que crèiem «.

El preu dels aliments

Les sequeres i les inundacions tenen efectes devastadors en la producció agrícola, amb una pèrdua de collites que contribueix a la pujada del preu d’aliments bàsics, deixant-los fora de l’abast de les persones que menys recursos tenen. De nou, el canvi climàtic el pateixen aquelles persones que menys han contribuït a provocar-lo. Senegal, amb escasses emissions de gasos d’efecte hivernacle, pateix durant els últims anys períodes de destructives sequeres i devastadores pluges com les que han afectant el país africà aquest estiu.

Un clima extremadament calent i sec a la zona central dels Estats Units va disparar el preu de la soja i el blat de moro a nivells rècord, una tendència que va arrossegar als aliments en general. La producció agrícola de Rússia també es va veure afectada per la sequera. La situació va portar a la FAO a anunciar el risc que s’aguditzi la crisi alimentària si els països restringeixen les seves exportacions a causa de la sequera que afecta nacions productores.

Clima al límit, preus al límit

Aquest estiu també ha vist la llum un informe d’Oxfam que analitza el cost alimentari del canvi climàtic, en el qual l’organització fa èmfasi en que «El fracàs a l’hora de reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle planteja un futur amb una major volatilitat dels preus dels aliments, la qual cosa tindrà greus conseqüències per a la precària situació de les vides i mitjans de vida de les persones que viuen en la pobresa «.

L’informe planteja que les investigacions existents fins ara, que examinen els efectes graduals del canvi climàtic però que no tenen en compte els fenòmens meteorològics extrems, estan subestimant de manera significativa les possibles conseqüències del canvi climàtic en els preus dels aliments.

La investigació encarregada per Oxfam indica que el preu mitjà d’aliments bàsics com ara el blat de moro podria augmentar més del doble en els propers 20 anys en comparació amb les tendències dels preus observades el 2010. La situació s’agreujarà a causa que els fenòmens meteorològics extrems, cada vegada més freqüents, generaran escassetat, desestabilitzaran els mercats i precipitaran les escalades dels preus dels aliments.

Per moltes de les persones que viuen en països en desenvolupament, que arriben a gastar fins al 75% dels seus ingressos en aliments, l’escalada dels preus és una qüestió de vida o mort. I els efectes de la falta d’aliments perduren durant generacions, perquè la malnutrició infantil causa retard en el creixement i redueix el potencial de desenvolupament físic i intel•lectual dels nens i nenes, condicionant el seu futur.

Per als països en desenvolupament, el fet que els fenòmens meteorològics extrems siguin cada vegada més freqüents i intensos -provocant una menor disponibilitat d’aliments i un augment de preus-, es tradueix en una espiral descendent cap a una situació de major inseguretat alimentària i d’una pobresa més profunda.

L’informe d’Oxfam, que desenvolupa diferents hipòtesis sobre la incidència de fenòmens meteorològics extrems a l’Àfrica subsahariana i en cadascuna de les principals regions exportadores d’arròs, blat de moro i blat del món, diu que el canvi climàtic podria donar lloc a un augment permanent de la variabilitat de la producció i a una volatilitat excessiva dels preus dels aliments que podria plantejar desafiaments en matèria de seguretat alimentària pràcticament insuperables per a molts països pobres. L’informe conclou que és d’extrema urgència que s’adoptin mesures immediates per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com per facilitar i finançar l’adaptació al canvi climàtic.

D’altra banda, la campanya Dret a l’Alimentació: Urgent -impulsada per les ONG Acció Contra la Fam, Ajuda en Acció, Càritas Espanyola, ONGAWA i Prosalus-, publicava també al començament de l’estiu l’informe Canvi Climàtic i Dret a l’Alimentació. Aquest informe, que pot descarregar a la seva pàgina web (www.derechoalimentacion.org) analitza les diferents dimensions del problema i possibles respostes.

La resposta està en el vent… i al sol

pag14_movimientos2_web-5.jpg
Aquest intens estiu ens deparava més sorpreses. Dissabte 8 de setembre vaig tenir el privilegi d’assistir a l’acte que es va celebrar al local La Tabacalera de Madrid, ple de gom a gom en una emotiva trobada de suport a les energies renovables. Però en aquesta ocasió no hi havia només ecologistes i «els convençuts de sempre»: omplien el local homes i dones de Alburquerque -poble extremeny amb altes taxes d’atur- que veuen en les renovables una font d’ocupació i un futur per al seu poble i per als seus fills i filles. S’havien desplaçat a Madrid per a donar suport al seu alcalde, Ángel Vadillo, que havia passat més de 90 dies en vaga de fam a les portes del Ministeri d’Indústria en defensa de les energies renovables, amenaçades per la nefasta política energètica del Govern. La seva determinació no només va aconseguir que el ministre posés en marxa una taula de diàleg per debatre sobre el futur de les renovables, sinó sobretot també va aconseguir unir un ampli ventall social a la Plataforma per un Nou Model Energètic.

I encara hi ha més. Sustain Labour ha publicat Empleos Verdes para un Desarrollo Sostenible. El caso español, informe que analitza el potencial de generació d’ocupació de diferents sectors industrials, amb la mirada posada en la sostenibilitat. Un dels sectors és el de les energies renovables.

El sol, el vent … l’estalvi i l’ús eficient de l’energia marquen el camí cap al canvi de model energètic que el món necessita amb tanta urgència. Un canvi de model que també ha de deixar enrere l’energia nuclear. El definitiu tancament de Garoña -que també s’ha concretat aquest estiu -i les notícies d’abandonament progressiu de les nuclears que ens arriben d’altres països, són altres passos en la bona direcció. Però hem de caminar de pressa, molt més de pressa.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *