Una setmana ecològica i solidària difícil d’oblidar

  • por

pag11_iglesia1-2.jpg“El luxe pulul·la junt a la misèria”, constatava el Concili Vaticà II a la Gaudium et Spes. A la nostra primera jornada, la pel·lícula Home es va encarregar de posar-nos al dia sobre les dimensions planetàries que ha arribat a assolir aquell “abisme desolador” que s’entreveia ja a la dècada del anys 60. Va ser una primera sacsejada, a la què seguirien altres en aquesta “Setmana de Vida Consagrada en clau ecològica i solidària”, que ha tingut lloc a Valladolid del 21 al 28 de juliol.

No obstant això, és massa tard per a ser pessimistes! Urgeix el canvi d’hàbits a la nostra manera de viure. Encara que cap de les 20 participants anàvem vestides amb “hàbit”, hi havia entre nosaltres deu congregacions religioses diferents. I totes les participants, totes, -ja que no va haver-hi ningú de la vida religiosa masculina- vam reconèixer que el nostre estil de vida s’havia sentit “tocat” en aquesta trobada.

En paraules prestades que vam tenir ocasió de meditar:

Ara ja ho sabem. Tot està relacionat. Si no volem que altres morin com moren, hem de deixar de viure com vivim.

Tot està relacionat: la manera que tenim de desplaçar-nos, de produir i transportar els aliments que mengem. La roba que vestim. La pol•lució atmosfèrica. L’esgotament dels sòls, aqüífers i oceans. El desgel de l’Antàrtida. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de la biodiversitat. Els cada cop més freqüents “desastres naturals”, que pateixen sobretot els més pobres.

Tot està relacionat: L’ús que fem de l’ordinador, del mòbil i altres aparells electrònics. Els criteris amb els que els nostres diners es gasten i passa pel nostre compte corrent. El cinisme dels governants i la passivitat dels governats. La pèrdua de drets civils que tant ens costà conquerir. L’auge de la informació esportiva i l’exaltació del futbol. La creixent concentració de la riqueza en cada cop menys mans. La indiferència internacional davant de governs totalitaris, tret de quan es tracta de països rics en recursos naturals…

pag11_iglesia2-2.jpgA l’avaluació final coincidim: la setmana havia superat amb molt les nostres expectatives. Hem valorat els continguts, els tallers, les celebracions i les experiències que ja estan en marxa, així com el testimoni de tanta bona gent que hem conegut. No hi ha hagut en cap moment un doble discurs entre teoria i pràctica: hem volgut viure a la pràctica durant aquells dies el que l’itinerari de continguts ens anava suggerint.

Per a això, el lloc ha estat idoni: l’Escola Agrària INEA, dels jesuites, en un entorn rural banyat pel riu Pisuerga a les afores de Valladolid (amb accés en autobús urbà), amb abundants horts de producció ecològica que vam tenir l’oportunitat de conèixer i de treballar! A més del propi hort d’INEA, del què ens vam nodrir aquests dies, vam travar contacte amb alguns dels veterans que cultiven les parcel•les que l’Escola, en col•laboració amb l’Ajuntament, posa a la seva disposició. Aquest caràcter teòric-pràctic ha afavorit la nostra presa de consciència i ha despertat en nosaltres el desig de “enREDar-nos” en el que ja és evidentment posible.

Tot el que hem vist aquests dies té a veure amb tot i amb la nostra manera d’estar vivint en aquest planeta en el què cada dia hi moren 40.000 persones de fam. Ens ha quedat clar que el principal atemptat històric contra la sobirania alimentària ha estat el monocultiu: els països del sud han perdut la seva capacitat d’alimentar-se perquè les seves millors terres es dediquen caca cop més a l’exportació. El 73% dels cereals utilitzats a Espanya van destinats a l’alimentació animal. Havent-hi persones desnodrides, és immoral engreixar el bestiar amb aliments aptes pel consum humà. Amb l’agravant que en la conversió de l’aliment vegetal en carn animal hi ha una notable pèrdua nutricional: per produir 1kg de vedella es necesiten 9,5 kg de pinso… Entrem així a les noves dimensions de l’abstinència de carn –tot un tema que aquí no hi cap!- posant en pràctica durant aquesta setmana una forma de dieta vegetariana i ecològica.

pag11_iglesia3_web.jpgQuè podem fer? És la pregunta que ens hem fet i contestat en cadascun dels tallers: de cuina responsable, de sabons casolans, de massatges, de residus. Algunes respostes les hem contestat vivint-les intensament en l’esdevenir quotidià , mentre cuinàvem cada dia sense carn ni peix, utilitzàvem sabons i productes de neteja casolans, apreníem a viure feliços amb el suficient, utilitzàvem el transport públic, cuidàvem residus i envasos, recol•lectàvem a l’hort ecològic les verdures o les postres, vivíem en comunitat resant junts, compartint les nostres experiències o contrastant les nostres opinions.

Altres dies, la resposta se’ns regalava feta vida en els mestres que compartien amb nosaltres com estan fent ells la conversió de la seva manera de viure. Gairebé sembla increíble la quantitat de col•lectius socials de Valladolid que ens oferiren de forma directa la seva experiència: Red Íncola, cooperativa Come Sano Come Justo, Stop Deshaucios, Portillo en Transición, Ecologistas en Acción i Fiare. Quanta bona gent posant en pràctica estils de vida en conversió!

Gràcies especials a José Eizaguirre i a Vicente Felipe, perquè no deixaren cap fil penjant. A Félix Revilla, que va estar pendent de nosaltres en tot moment. I gràcies a tot el grup pel clima d’alegria i participació que vam saber mantenir. Suposo que això ha estat només el principi.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.