Sexe: fecunditat i fruïció

  • por

pag9_teologia_web-35.jpgNo és pretensió meva ara mateix fer una dissertació o un comentari sobre el sexe que, per cert, com a part integrant que és de la persona es pot tractar des de nombroses i diverses vessants.

És una realitat que tant les persones com els animals -no pretenc anar més enllà perquè no entra dins dels meus coneixements- naixem com a éssers sexuats. En l’educació que a mi em van donar durant la meva infància, aquest factor anava lligat intrínsecament a la reproducció. De tal manera que encara recordo aquelles classes que, de fet, no sé de què eren exactament, ens deien que «l’home neix, creix, es reprodueix i mor». Eren temps en què això de la fecundació in vitro o les mares de lloguer, entre d’altres, eren ciència-ficció. Així, doncs, amb aquesta teoria per davant, quedava molt clar que si l’únic instrument amb què es podia dur a terme la reproducció era el sexe, només servia per això.

Si ens endinsem en el capítol de la teologia, concretament la que estudiava el comportament moral de la persona, a l’hora de parlar de la relació de parella (casats i “com Déu mana», segons l’expressió de llavors, no pensem que podia entrar aquí qualsevol altre tipus de parella i en qualsevol situació) pel que a «l’ús» (era la paraula concreta que es feia servir) del sexe es refereix parlava del mateix com «remei contra la concupiscència». Per començar, no està malament que diguem, com puntualitzaria l’altre. És a dir, el sexe un remei, com qui pren un analgèsic per calmar-li el dolor que li està causant un mal en un moment concret.

Recordo que la teologia -l’escolàstica, que va ser la que jo vaig estudiar- quan parlava dels fins del matrimoni, deia exactament: “La fi primari del matrimoni és la procreació i educació de la prole. La fi secundari és l’ajuda mútua i la satisfacció moralment ordenada del desig sexual» (CIC 1013 , § 1 ); ho dic tal i com ho diu el codi de Dret Canònic. És veritat que després s’han fet noves revisions del CIC, concretament la de 1983 i després el Catecisme de l’Església Catòlica de 1994, que afronten aquests temes, però que, per al cas, diuen el mateix o poc més, encara que és just dir que el llenguatge que utilitzen és una mica diferent. Suposo que no s’ha de ser molt llarg per adonar-se que, lligada a aquesta visió, està tota la doctrina relacionada amb anticoncepció i la prohibició dels mètodes que fan possible la mateixa.

Fins aquí la doctrina de l’Església que, dit sigui de passada, tants maldecaps ha suposat al llarg de la història a tants matrimonis, per als què la doctrina d’aquella era de compliment absolut i obligatori.

Deixant ja de banda tot això i intentant avançar una mica més, jo crec que abans d’arribar «massa» tard des de l’Església, perquè crec que de «tard » ja hem arribat, em suposa un deure a mi personalment dir que el sexe -com a part integrant de la persona que és- quan d’una parella seriosa i sensata es tracta, no ha de quedar lligat en prioritat de condicions a la procreació i, en segon lloc, ja no a “posar remei a la concupiscència”, només faltaria!, sinó a la satisfacció personal i mútua. Crec que els dos principis han de tenir la mateixa importància i el mateix rang; per la qual cosa cal dir que la relació sexual de la parella que busca només satisfacció i plaer és tan legítima, bona i honesta com ho és en els casos en què, a més, va acompanyada del desig de tenir un fill. La sexualitat és una cosa meravellosa que Déu ha posat en la vida de la persona com a instrument de compenetració, satisfacció, de fruïció, etc., i també de procreació.

És clar que només em refereixo a les parelles (tant heterosexuals com homosexuals) carregades d’amor, de tendresa, de generositat, d’entrega i de tants altres valors capaços de fer-los feliços de veritat. Dit amb altres paraules, a aquelles parelles per les quals el sexe i la sexualitat viscuts amb amor i tendresa esdevenen camí excels per a la fruïció, la compenetració i l’amor més gran i bell que possiblement un pot arribar a imaginar. Llàstima que encara falti tant per arribar fins aquí per part de l’Església jeràrquica!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *