L’espiritualitat, necessària per a la supervivència de la humanitat

L’espiritualitat no és una opció, sinó una exigència perquè la nostra espècie sobrevisqui. Només el cultiu de la «dimensió humana profunda» permetrà establir els consensos necessaris perquè el nostre món no se’n vagi en orris. Afirmació, sens dubte, radical que està a la base del treball del Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa (CETR). Una entitat que va començar a funcionar fa més de vint anys com a centre de reflexió al voltant de l’epidemiòleg Marià Corbí i que avui segueix centrada en la recuperació i difusió de les tradicions de saviesa que ens han llegat les religions, combinant la recerca i l’ensenyament amb les pràctiques de meditació en silenci que proposen les diferents tradicions religioses. Un centre laic i plural, que defensa que només ancorant-nos en una profunda experiència de la transcendència serem capaços d’afrontar els reptes d’una societat en canvi continu.

En una societat en evolució contínua, on la ciència i la tecnologia empenyen sense parar aquest canvi, no es pot viure l’experiència espiritual com es vivia abans. Les creences, normes i institucions rígides del passat senzillament no són aptes per a aquest món accelerat i fluctuant i, com que no podem viure escindits, s’abandona progressivament la pràctica religiosa i es perd, alhora, un tresor que la humanitat necessita: la saviesa de les tradicions religioses. La preocupació del Centre d’Estudis de les Tradicions de Saviesa no és, però, de caràcter institucional. La defineix el seu responsable de relacions institucionals, Francesc Torradeflot: «Com viure l’espiritualitat avui i aprofitar la saviesa dels avantpassats en aquesta societat de ràpid canvi per viure en harmonia, enfront de l’angoixa i la infelicitat que en molts produeix aquest canvi ràpid».

En el món modern, les creences rígides xoquen amb el paradigma cultural i això és una cosa que no té marxa enrere. De manera que, afirmen, el desafiament és com viure l’espiritualitat «sense creences», enteses aquestes com a sistemes rígids no adaptables -si s’adapten, deixen de considerar-se creences. La seva proposta és recuperar tots els savis de la humanitat i el paper de la mística. Encara que ells prefereixen recórrer a un sinònim funcional d’espiritualitat: «la qualitat humana profunda».

Per beure dels avantpassats cal expurgar els seus escrits de «creences», que corresponen a altres contextos culturals, per arribar al nucli espiritual, que no ha perdut vigència. Es tracta d’aproximar-se a aquestes savieses no com a sistemes tancats de descripció de la realitat, sinó com a llenguatges simbòlics que suggereixen, revelen, proposen, fan pensar… i faciliten, així, una experiència personal d’absolut.

La qualitat humana profunda o espiritualitat, defensen, no és una opció, és una qualitat humana de base biològica: «L’espècie humana és l’única que no està programada pels gens, s’ha d’auto-programar i això només es pot fer en una societat en canvi, des de l’espiritualitat, que ancora en una cosa que no és estàtic, en l’absolut, en la divinitat, el que et permet acceptar qualsevol canvi, sense límits. O adquirim aquesta consciència de la nostra qualitat i la cultivem, o la pròpia acceleració de la ciència i la tecnologia ens pot portar a l’autodestrucció. O prenem en les nostres mans la responsabilitat o ens anem en orris; i la manera de fer-ho és viure el canvi continu ben ancorats, sense angoixa. I per a això ha d’haver-hi una experiència espiritual forta», afirma Torradeflot.

En el fons d’aquestes afirmacions hi ha una concepció antropològica: l’home té doble accés a la realitat: a la dimensió relativa –allò concret- i a la dimensió absoluta -el que no és verificable empíricament-, en un sol procés. I és la parla, qualitat exclusivament humana, la que ens permet l’accés simbòlic a aquest nivell absolut de la realitat. A més, continua, «avui sabem que la manera d’organitzar-nos socialment no ens ve donada, la construïm nosaltres i ho fem per consens, un consens en el qual han d’estar representades totes les minories per minses que siguin. I la força del consens ve de l’espiritualitat, sense la qual som esclaus de la dimensió relativa i no podem construir consensos. I, per exemple, estarem pendents de menjar sense percebre que no menjarem si no som generosos, si no treballem en equip, si no creem sinèrgies. L’espiritualitat ajuda a generar els valors que ens permetran sobreviure. Els valors que es van construint per consens s’ancoren en la dimensió absoluta de la realitat».

Per això, els objectius del centre avui són dos: un, més recent, és la construcció de projectes axiològics, mitjançant una metodologia per construir consensos que sigui útil en qualsevol col•lectiu del món de l’empresa o la política. Es tracta d’un projecte d’investigació, de caràcter teòric, que està encara en potència i que encara no han publicitat. I el segon objectiu -el primer, en realitat- és el cultiu de l’espiritualitat. Per a això, imparteixen cursos teòrics, alhora que ofereixen un espai de meditació o «pràctica silenciosa», com prefereixen anomenar-la, perquè el silenci «permet l’accés a la dimensió absoluta de la realitat».

Els que van al centre són molt plurals: gent de pràctiques religioses diferents, creients allunyats, ateus, agnòstics o persones interessades en la filosofia. Encara que, reconeix Torradeflot, a molta gent li sembla àrid al centre, perquè no ofereix seguretats ni pretenen ser un lloc terapèutic; no obstant això, reconeixen els efectes benèfics de la meditació, la seva actitud està més propera a l’estoïcisme que a la new age. El pluralisme es verifica també, com a opció, en el seu consell assessor, on hi ha investigadors, economistes, filòsofs, especialistes en intel·ligència artificial, teòlegs… i estan representades també posicions polítiques molt diverses.

El CETR vol recordar que la gran lliçó de les savieses del passat és que sense espiritualitat no ES pot sobreviure, el que es comença a reconèixer també des d’àmbits no religiosos. El desafiament és que abans espiritualitat i creences anaven juntes i ara no; les creences, si no són dinàmiques, poden arribar a ser un obstacle per a la pròpia experiència espiritual. Però, feta aquesta advertència, el CETR no es preocupa de les institucions religioses ni les combat de cap manera. Només creuen que les religions que no conreïn l’espiritualitat no sobreviuran o ho faran convertides en guetos.

Lluny de qualsevol proselitisme, afirmen estar interessats en dialogar amb tothom, per dur a terme aquest gran projecte d’humanitat que serà facilitat pel cultiu de l’espiritualitat. Un grup d’estudi interdisciplinari i laic, que afirma que el patrimoni de saviesa de les tradicions religioses ha de servir perquè puguem sobreviure com a espècie.