Falten realment sacerdots?

Falten sacerdots. No resulta difícil sentir per tot arreu aquesta frase o expressió, especialment en mitjans d’ambients eclesiàstics. Surt de boca de sacerdots, també de persones laiques i, fins i tot, de persones que no tenen res a veure amb el món eclesial. No cal aprofundir molt per adonar-nos que aquesta manera de pensar té el seu fonament en una mera perspectiva feta avui tenint en compte temps no tan llunyans com ara mig segle, tirant llarg.

Si ens atenim als números i a les estadístiques així, sense més, la frase és certa sens dubte perquè està clar que són molts menys els sacerdots existents avui dia en l’Església.

No pretenc, ni molt menys, explicar les raons de per què s’ha arribat fins aquí. La meva intenció és una altra molt diferent; intentaré, senzillament, respondre l’interrogant plantejat al principi decantant-me per la resposta negativa, és a dir, que, sota el meu, punt de vista no falten sacerdots. La qual cosa exigeix, evidentment, una explicació, ja que, dit així, sembla una paradoxa sens dubte.

En primer lloc, és evident que, si parlem de llocs, el cas més clar serien les parròquies i també certs llocs de culte, on antany hi havia un sacerdot per cadascuna de les mateixes i, en l’actualitat, en molts casos més de la meitat no en tenen. En aquest cas, hem d’arribar a la conclusió que la manca de sacerdots és una evidència sens dubte. És una qüestió de repartiment purament matemàtic, en el sentit que ara una sola persona ha de fer-se càrrec d’una, dues, tres, etc, parròquies.

Davant aquesta constatació, aparentment inqüestionable, ja que estaríem davant matemàtiques pures i dures, jo m’atreviria a dir que, possiblement, hauríem de pensar si en temps passats no estàvem en el pol oposat, és a dir, davant d’una inflació. Per començar, caldria dir que hem passat -o estem passant- d’un cristianisme sociològic a un cristianisme real, la qual cosa vol dir que hem disminuït profundament en nombre de creients o, si més no, en aquest cas, de practicants religiosament parlant. Vist des d’aquest plantejament, per tant, caldria dir que teníem sobredimensionada l’estructuració parroquial. Una altra qüestió seria el cas del món rural, amb zones despoblades o semi-despobladas, però no considero que sigui aquest el moment d’afrontar-ho, perquè ens portaria a ficar-nos en altres embolics que no considero oportuns en aquests moments. Per tant, si féssim una senzilla divisió, ens adonaríem que la nostra afirmació -en el sentit que falten sacerdots- se’ns cauria per terra. Ja sé que això és una fal•làcia que no podem fer perquè en el tema entren moltes altres variants; però, si ens atenim senzillament als números, és així de simple.

En segon lloc, en el supòsit que arribéssim a la conclusió que falten sacerdots, hauríem de dir que falta un tipus dels mateixos; és a dir, falten sacerdots celibataris. Que jo sàpiga -em limito a hores d’ara senzillament a Espanya- hi ha molts ordenats als quals se’ls ha prohibit exercir el ministeri perquè han demanat la dispensa del celibat, però que, no obstant això, estarien disposats a tornar a exercir, si se’ls aixequés el veto de viure de manera no cèlibe (o no solters, que jo matiso en moltes ocasions).

Això d’una banda, perquè no vull anar més lluny en el sentit de ficar-me en el plantejament del sacerdoci femení que altres confessions cristianes fa anys que van donar una resposta afirmativa a semblant qüestió, com penso que no podia ser d’una altra manera. He de confessar que em resulta dolorós, quan no trist, sentir algunes dones que senten vocació, però que van tenir la mala sort de néixer dones, demano perdó per l’expressió. Mentrestant, l’Església continua tapant forats com pot: carregant de parròquies, posant al capdavant d’altres a diaques permanents o delegant, això sí, tant en homes com en dones, el funcionament de les mateixes. Que ja em sembla bé i que, a més, penso que ha de ser així. Però, mentrestant, les comunitats es queden sense la celebració de l’Eucaristia, cosa que sí va recomanar Jesús als seus: «Feu això que és el meu memorial«, tal com diu Sant Pau, per exemple, en 1Cor 11,24.

Mulla’t una mica, estimat lector o lectora d’alandar i dóna tu la resposta: falten realment sacerdots?