“Estem en una societat patriarcal que ens està usurpant els nostres llocs”

pag8_iglesia1_web-3.jpgHi ha una primera impressió quan coneixes una persona i és a través del seu rostre. Un rostre que, de vegades, a les persones grans, pot semblar dur, marcat per les ferides que el dolor i el patiment han anat deixant a través dels anys. Per contra hi ha altres persones que transmeten pau, serenitat. Rostres que parlen d’una vida plena, d’anys de coherència, de felicitat, de plenitud… i aquest és el rostre de la Regina Goberna, monja benedictina de 77 anys.

La meva trobada amb ella va ser a Salamanca l’agost passat. Es celebrava el XIV Congrés Internacional de l’Associació Europea de Dones Per la Investigació. El tema del congrés era La teologia feminista: escoltar, comprendre i respondre en un món secular i plural. I em va sorprendre en aquest àmbit i amb aquest tema trobar-me amb “una monja de clausura o contemplativa”, terme que es va encarregar de corregir-me quan conversàvem. “De clausura ens molesta enormement que ens ho diguin. No ens agrada perquè contemplativa és la que només contempla i nosaltres ora et labora. Som monges perquè monja és aquella que està dins d’un monestir”. Doncs aquesta monja va entrar als 20 al convent. La seva família hi va tenir una certa resistència, però els varen dir que tranquils, que abans d’un any estaria a casa, “perquè sóc molt moguda, molt xerraire” afegeix… i ja porta 57 anys de vida al convent.

Temps de canvis

Durant aquests anys hi ha hagut molts canvis, encara que ella assegura que “En el fons, per a mi no hi ha canvis, quan t’agafes a l’Evangeli, a l’absolut i a les arrels les coses no canvien tant, canvien les formulacions, però tu ets feliç amb tot; externament hi ha hagut canvis i jo els celebro”. El convent tenia reixes, però quan van poder les van treure. Quan va començar eren 80 monges, avui en són 37. A més, avui internet ha entrat al convent i el convent té una preciosa web, www.benedictinescat.com, de la que ella n’és la principal autora.

pag8_iglesia2_web-3.jpgUn dia va escoltar un monjo de Montserrat dir: “Sant Benet no va inventar la impremta, però els benedictins a través de la impremta evangelitzaren Europa. Ara els benedictins no hem inventat Internet, però a través d’Internet podem evangelitzar”. I ella es va dir “Això és el que m’agrada” i va començar a pensar la web. M’explica que no sabia escriure a màquina perquè ella és artista i el que domina és allò manual. És una de les creadores de l’artesania que venen al convent i que es pot veure a la seva web. “Jo treballo la ceràmica, sóc la que porta els dissenys. L’abadessa i jo vam fer l’estil i ara ja roda sol. Cadascuna té una mica de marge cap a l’esquerra, cap a la dreta. Jo sóc més abstracta. Quan he de crear gaudeixo creant i quan he de fer una cosa monòtona dic: ‘Ai, Senyor, avui estarem tu i jo aquí, perquè no em demana molta atenció’, però normalment faig creació, perquè tenim molts encàrrecs”.

Comparteix l’artesania amb l’oració: “Reso cinc hores diàries, però no és allò de dir oracions i salms sense aturador. És anar coneixent els salms un a un, l’Eucaristia que cada dia és nova, perquè l’Evangeli és sempre nou”.

I des de 1997 l’abadessa li va donar l’oportunitat d’introduir l’ordinador a la seva vida. Al principi no va pensar en entrar a Internet, sinó en utilitzar-lo per escriure -perquè també escriu llibres- però l’abadessa li va dir que, utilitzés Internet o no, pagarien el mateix perquè tenien tarifa plana i llavors va començar a pensar la web.

Tenia 66 anys quan li van regalar un ordinador vell. Va demanar ajuda a les més joves, fins i tot el noi que feia de carter, que va ser qui la va ajudar en el primer disseny de la web, perquè ella no en tenia ni idea de com funcionava el tema. Em meravella que pugui fer una web tan ben feta una persona amb una certa edat i ella em diu: “Per Internet no hi ha edats ni fronteres… Saps de què depèn? De la il•lusió. Quan vols una cosa tot t’és fàcil”.

De la mateixa manera que a Teresa de Lisieux, el convent no li serveix per fugir del món sinó que se sent missionera del món. “Vaig escollir ser monja pel món, jo no vaig escollir santificar-me jo sinó pensant que volia ser missionera i em vaig dir ‘les missions és convertir-te tu, anar-te convertint i, a mesura que tu et converteixis, col•laborar amb els altres, compartir, però no de paraula ni de llibres, sinó compartir la vida’. Em van demanar que escrigués llibres i els he escrit. Quan reses el món se’t posa dins. Fa molts anys que el que passava fora del monestir ho vaig començar a recollir per països, primer pobres i després rics, perquè em vaig dir per què he d’excloure els rics?

Tinc muntanyes de carpetes que les llençaran quan jo m’hagi mort perquè no serveixen per a res, però a mi m’han servit per veure les cares dels qui són els meus germans: què passa a Rwanda? Aquests dies tinc molta pena per què no sé què ha passat amb Líbia. Somàlia m’interessa molt, però no ara sinó des de fa anys. I Sudan el porto al cor fa tants anys. El que hi passa m’afecta. És quelcom propi. Ara a les tardes faig la web i, a través d’Internet, m’arriba tot el que passa en el món”.

La dona a l’Església

pag8_iglesia3_web-2.jpgI no podem oblidar que estem en un congrés de teologia feminista. Li pregunto què n’opina de la dona a l’Església. “Estem en una societat patriarcal que ens està usurpant els nostres llocs. No som sacerdots ni ocupem càrrecs quan les dones som multitud. Basil Hume, monjo benedictí i cardenal anglès que va morir el 1999, va dir ‘Si sacerdots i bisbes no, almenys donem-los-hi (a les dones) carrecs a la cúria. Si no ens els donen, ens els haurem d’agafar, però sense violència. En Robira Belloso diu sobre les guerres i els canvis dictatorials que els canvis que romanen són els que vénen des de baix. Jo en això hi veig traces de canvi. Que canviem el que hi ha a sota és fonamental”.

Parlem sobre el convent, sobre com es desenvolupa el dia, les noves vocacions, la gent més jove i li pregunto sobre el futur. “Em sembla que en serem molts menys però serem autèntics. Per a mi és molt important ser autèntic, anar a l’Evangeli…”

I acabem l’entrevista amb una pregunta de la que gairebé ja en sabia la resposta: Te’n penedeixes del pas que vas fer fa 57 anys? Somriu i contesta: “Ni pensar-ho. Al contrari, penso en la sort que he tingut. Avui potser en sóc més conscient encara que quan vaig entrar. Quan vaig professar no me’n vaig ni adonar. He anat cap a la felicitat però en augment. Déu me la dóna. Ho sento. És la meva responsabilitat. M’obliga a ser feliç”.

2 comentarios en «“Estem en una societat patriarcal que ens està usurpant els nostres llocs”»

  1. “Estem en una societat patriarcal que ens està usurpant els nostres llocs”
    Gràcies Regina pel teu testimoni, i per l’optimisme i esperança que m’has encomanat.
    Fins aviat, una abraçada.
    Àngel

  2. “Estem en una societat patriarcal que ens està usurpant els nostres llocs”
    Fa temps que a casa seguim els seus «correus» tot il.luminant el text evangèlic del diumenge.
    Penso que a més de ser una dona d’un gran ànim és una bona comunicadora.
    Realment ha centrat el missatge cristià en el que cal, el saber compartir i saber viure la mirada bondadosa de Déu a la nostra vida.
    Gràcies pel que fa i comunica.
    Jaume.
    PS. Els anys no són cap excusa, ella ho demostra!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *