Trist estiu

  • por

Acaben les vacances, comença un nou curs i deixem enrere un estiu tenyit de sang al nostre món. Conflictes, accidents, epidèmies o agressions han omplert els telenotícies, barrejant-se amb les imatges estivals de turistes i platges.

Mesos en què Israel ha aprofitat que la comunitat internacional mirava cap a una altra banda per massacrar centenars de civils a Gaza en l’operació anomenada «Marge protector». Sota l’excusa de destruir túnels excavats per Hamàs, l’exèrcit israelià ha bombardejat escoles i refugis, mercats i parcs, cases i barris sencers deixant un balanç de víctimes en què abunden nens, nenes i joves.

L’escàs marge de maniobra de les institucions internacionals dóna impunitat total al govern de Benjamin Netanyahu, a qui tampoc el parlament israelià -controlat per partits conservadors- pot qüestionar. El fet que la nostra revista no es publiqui ni al juliol ni a l’agost ens ha impedit dedicar a aquest assumpte l’espai i la profunditat que es mereix, tanmateix esperem poder-ho fer en els propers números.

I la tragèdia a Palestina no ha estat l’únic esdeveniment trist d’aquests mesos. La situació a Ucraïna i a l’Iraq també ha marcat l’actualitat de l’estiu. Conflictes que amaguen interessos econòmics i en els quals sempre perden els mateixos: les víctimes.

Drama a l’Orient Mitjà, a l’Àsia i també a Àfrica, on el brot d’ebola s’ha endut la vida de més d’un miler de persones. Una epidèmia molt mediàtica que invisibilitza les plagues silencioses: només a l’Àfrica subsahariana han mort en els darrers sis mesos uns 298.000 menors de pneumònia i 193.000 de diarrea, mentre que un total de 288.000 persones han mort per causa de malària. Problemes de molta menys actualitat i en què, potser, no es conjuguen els interessos de les farmacèutiques.

Amb totes aquestes preocupacions iniciem el curs, amb decisió per seguir mirant endavant, per alçar la veu i denunciar les injustícies, per seguir creixent i arribar a més gent, per seguir sensibilitzant, ampliant la comunitat d’alandar… Per eradicar la tristesa des de la seva arrel.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.