Refer el camí

  • por

Comença el curs i afrontem, amb seguretat, una tardor dura. Una tardor en la qual veurem augmentar la pobresa a Espanya. Veurem joves que seguiran marxant a altres països on es valori més el seu talent i formació. Veurem marxar també una part de les persones que van arribar per treballar al nostre país i el projecte migratori de les quals s’ha vist frustrat per la crisi. És possible també que veiem un increment en la violència i la delinqüència en una societat desesperada.

S’han pres, des del poder, mesures per a lluitar contra la crisi que semblen aconseguir tot el contrari. Demanen sacrificis i ho atribueixen a l’herència rebuda, sense recordar que també ens han portat fins aquí els projectes faraònics, les ciutats de les arts i les ciències, les temptatives de ser seu olímpica, els aeroports sense avions, les visites del papa, les jornades mundials de la joventut o els miracles econòmics basats en bombolles immobiliàries.

Demanen sacrificis a les persones més febles de la societat i ho venen com si fos l’única solució possible, quan n’hi ha molts altres camins com són la reducció de despeses per a càrrecs polítics, la interrupció de totes les missions de l’exèrcit a l’estranger, la reforma de l’estructura administrativa de l’Estat, l’establiment d’un impost per als articles de luxe, les ajudes reals a la contractació…

Però l’opció política no ha anat en aquesta línia i, després de les mesures preses pel govern de Rajoy al juliol, sembla que el final de la crisi està encara més lluny. No veiem aquest horitzó i és difícil trobar forces, continuar mantenint l’esperança. Malgrat això, des d’alandar sentim la necessitat de comprometre’ns amb aquesta esperança i confiar que aquest temps passarà, que traurem lliçons positives i que, a través de la solidaritat, podem aconseguir mitigar el patiment de la part més feble de la societat.

Iniciem el curs amb forces malgrat la temptació del desànim i la desesperança. La carta de Taizé per a enguany ens impulsa a això, “conscients dels perills i dels patiments que pesen sobre la humanitat i sobre el planeta, voldríem no deixar-nos enfonsar en la por i la resignació”. Com fer-ho? Quina és la clau?: confiar. Una confiança que “no és una ingenuïtat cega, sinó que prové d’una elecció, fruit d’un combat interior”. Des d’alandar volem emprendre així el curs i afrontar aquesta tardor en què “cada dia se’ns crida a refer el camí que va de la inquietud a la confiança”. I, amb aquesta confiança, continuar lluitant.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *