Igual que una família

  • por

La família hauria de ser, teòricament, un lloc de pau i fraternitat, un refugi. Des de l’experiència personal, però, qualsevol sap que això no és així. Des de temps d’Isabel la Catòlica es diu que “és més comú barallar amb parents que amb extranys”. Les baralles, els debats, les discussions més aferrissades i, de vegades, les més grans enemistats es donen en el sí de les famílies. Entre germans i geramnes. I això també succeix a l’Església.

Per a ningú és un secret que, en el momento històric actual, existeixen molt diverses vessants en el sí de l’Església católica, maneres diferents –i, fins i tot, oposades- d’entendre la litúrgia, els sagraments, la jerarquía, la pregària i, és clar, la moral. En aquesta diversitat també alandar se situa –fidel a les seves arrels-, des d’abaix, en les experiències de les comunitats de base, de la gent de a peu que viu la seva fe amb dificultats i qüestionaments.

Ens posicionem des d’un pensament crític, amb els peus a la realitat i en el moment actual però, sense cap dubte, dintre de l’Església. D’aquella Església que és poble de Déu, que és responsabilitat compartida, cada i família de totes aquelles persones que hi vulguin entrar.

En aquesta tasca crítica, però, hi ha fronteres fràgils, hi ha sensibilitats diferents que, de vegades, es fan mal entre sí sense tenir consciencia que s’ha traspassat un límit. Perquè per a cada membre de la família els límits estan en un punt. Al número del setembre passat va succeir així amb la página de’n José Luis Cortés i demanem perdó per això.

Som diversos, fins i tot dintre de la propia revista. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull per a veure les diferents posicions, per exemple, sobre el sacerdoci i el celibat. Hi ha una enorme diversitat dintre de l’Església però, com escriu Pau, “les parts del cos són moltes, però el cos és un”. El repte –com passa a les famíles- és saber conviure, tenir un diàleg fratern, perdonar, aceptar que hi pot haver visions diferents, renunciar a algunes coses i trobar aquell punt en el què sentim que estem en comunió.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.