Els val la pena

  • por

S’embarquen en un somni per al qual porten estalviant molt de temps. Inicien un viatge que saben que serà, en molts casos, sense retorn. Moriran pel camí o no. Si arriben a aquest destí somiat, els serà molt difícil tornar a la seva pàtria. Passen gana, dolor i por pel camí. I, tot i això, els val la pena.

Àfrica és un continent de riqueses naturals, terres, minerals, agricultura, turisme… I encara hi ha tertulians de la televisió pública, com ara José Manuel González Huesa, director de Servimedia, que s’atreveixen a dir que «arriben buscant un món més civilitzat». A hores d’ara!

Els val la pena perquè els seus països d’origen han estat saquejats i se’ls han arrabassat les matèries primeres. Perquè no troben feina ni alternatives de futur. Perquè no poden alimentar els seus fills i filles, perquè veuen els seus germans morir de fam. Perquè pensen que aquí es viu millor i no són només somnis fruit de veure sèries de televisió. Perquè si els seus països estan empobrits és perquè els nostres s’han enriquit a costa seva.

I, mentrestant, els polítics europeus es passen la pilota de les responsabilitats i proposen construir murs més alts, barreres de vigilància, dispositius marítims, tanques i centres d’internament. Però gairebé ningú no parla de la minsa ajuda al desenvolupament, dels saquejos perpetrats per les grans multinacionals o de l’acaparament de terres.

La cosa caurà pel seu propi pes i arribarà el dia en què haguem de despertar. Perquè som habitants d’una mateixa Terra. «Parts, medes i elamites; mesopotamis, jueus i capadocis; habitants del Pont, d’Àsia, de Frígia, de Pamfília i d’Egipte, vinguts de Líbia, forasters romans, cretencs i àrabs»: tots i totes formem part d’aquesta que és la veritable «sagrada família», la família humana.

Mil persones es van enfonsar a la Mediterrània. Amb les seves mil vides i les seves mil històries. Mil germans i germanes nostres a qui els valia la pena pujar a aquest vaixell. Mil éssers humans als quals, si continuessin amb vida, els seguiria mereixent la pena intentar-ho mentre no canviïn les coses.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *