Centrar el focus

  • por

Vivim temps eclesialment interessants, això ningú no ho dubta. Els vents d’esperança que han vingut amb el papa Francesc ocupen un lloc central en el tema de portada d’aquest número d’alandar. Es feia imprescindible parlar-ne.

Però, per no caure en personalismes ni en expectatives sobredimensionades, hem de centrar el focus. Per no donar-li excesiva importància a les estructures ni a les formes és necessari mantenir la consciència d’on està el veritablement important. O, millor dit, les persones veritablement importants.

Els qui pateixen, estiguin on estiguin, siguin de la religió que siguin. Les persones empobrides, perquè algú provocà que siguin pobres. Les dones víctimes de la violència masclista i del silenci de la societat. Els nens i nenes a qui s’obliga a treballar, s’explota sexualment o pateixen abusos. Les persones que pateixen l’atur de llarga durada –encara que hi hagi qui ja anuncia als quatre vents que la crisi ja ha passat. Aquestes persones que, en els nostres barris, alimenten les seves famílies amb menys de 400 euros al mes. Euros amb els què ja no poden donar de menjar als seus fills i filles tres cops al dia. Està clar: aquestes persones són molt més importants que Francesc.

Des d’alandar afirmem amb rotunditat allò que deia Elías Alcalde en un dels nostres prospectes: Els pobres ens pertanyen. Molt al contrari de com es va desentendre recentment el bisbe Martínez Camino, en respondre que per la pobresa “ja està Càritas”, quan se li va preguntar en una entrevista sobre la falta de veu de l’Església jeràrquica en front de les retallades i la crisi.

Per això, la pregunta teològica, humana, metafísica i, per descomptat, evangèlicament rellevant no és: què passarà amb l’Església? Lluny d’això, agafant un títol de Gustavo Gutiérrez, la gran qüestió és: on dormiran els pobres?

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.