Les coses no estan per fer-ne bromes, podria dir-se. Els informatius, la realitat quotidiana, el que tenim a prop o el que tenim lluny, el món, l’Església, Espanya, no fan precisament ganes de riure. Tot i així, a alandar encara ens queden forces per defensar l’alegria, com deia la poesia de Mario Benedetti. “Defensar l’alegria com una bandera, defensar-la del llamp i la malenconia”, instal·lar-nos a l’esperança, en una visió realista però il·lusionada davant del futur.
Apostar per l’humor no sempre és fàcil, perquè és un art que sempre voreja allò intransitable i parla de coses que no s’expliquen de la mateixa manera des de la serietat políticament correcta. Però, en paraules de Luciano Larrivera, “si a un cristià li manca el sentit de l’humor és senyal, entre altres coses, d’una educació religiosa massa centrada en el conformisme”. En un article publicat a La Civiltà Cattolica aquest jesuita parlava de la virtut de l’humor com a “do de l’Esperit Sant” perquè “la profunda llibertat d’esperit és compatible amb un profund sentit de l’humor”.
Optem per l’humor i, per això, rebem amb els braços oberts a José Luís Cortés, que torna a la revista per, amb la seva nova secció titulada Plaer autoherètic, compartir reflexions sobre la fe i les creences des d’un altre punt de vista.
Aquesta és una de les novetats d’aquest número, des de l’humor. L’altra, des de l’amor, és el naixement del Club d’amics i amigues d’alandar, una iniciativa que portem fraguant des de fa mesos i que llancem amb molta il·lusió. Sabem que llegir la revista, per a moltes persones, va més enllà d’un simple hàbit. Sabem que llegir alandar és quelcom que uneix, que dóna entitat, que implica una manera d’entendre la vida i la fe. Per això hem buscat aquesta manera de fer més estrets els llaços i que, alhora, pugueu sentir un vincle més gran amb la revista. Busquem el vostre suport per a què ens ajudeu a ser sostenibles i, d’aquesta manera, mantenir la independència. Per a, amb el vostre amor i amb el vostre humor, seguir llançant cada més una mirada esperançada al món.
