El planeta i les persones no són retallables

  • por

pag4_temadeportada0_web-2.jpgSom en crisi i això ja fa temps que no és notícia. El dèficit públic puja i tampoc és novetat que, per tal de frenar la caiguda dels percentatges, cal retallar. Retallar i retallar, però d’on? L’Estat, les Comunitats Autònomes i els ajuntaments es veuen obligats a decidir per on ficar la tisora. En els últims mesos la societat espanyola ha patit retallades a gairebé tots els camps –encara que sempre hi ha partides, com ara les despeses militars o el pressupost destinat a l’Església Catòlica, que semblen alliberades de la tisorada. Es pretén reduir la despesa pública en 8.900 milions i augmentar en 6.275 milions d’euros els ingressos mitjançant una pujada d’impostos.

No es tracta de parlar en aquest Tema de Portada de les vergonyoses retallades en els sectors públics de l’ensenyament i la sanitat, encara que també ens indignen. Més aviat volem aprofundir en les retallades que es realitzen en àmbits com ara la investigació, les energies renovables, la cooperació al desenvolupament, les polítiques d’igualtat, l’ajut a la dependència… Aspectes que, de cara a l’opinió pública, es presenten com a luxes superflus, coses que ens volen fer veure com a prescindibles, però que en realitat tenen una importància cabdal per al nostre país i per al món en el present i, sobretot, en el futur. Sobre ells reflexionem en aquestes pàgines.

La resta en I+D+i

pag4_temadeportada_recuadro1_web-2.jpg
La investigació científica i tecnològica patí, amb el pla de retallades anunciat el desembre, una reducció de 600 milions d’euros en subvencions i préstecs. La reducció agreuja més encara la situació de la I+D+i (investigació, desenvolupament i innovació) espanyola, el finançament públic de la qual està en declivi clar des de la seva congelació de 2009. Es redueixen beques, es redueixen programes i la ciència espanyola es paralitza… o emigra.

Els 8.600 milions d’euros anunciats el 2011 (5.200 de crèdits i 3.400 de subvencions i transferències) suposen ja una retallada del 8% respecte a 2010, quan la reducció va ser del 15% sobre l’any anterior. Amb la nova Secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, aquestes mesures de contenció de la despesa en ciència i tecnologia s’han concretat sobretot en els organismes públics d’investigació, com ara el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) o el Centre d’Investigacions Energètiques i Medioambientals (Ciemat), que tenen les arques buides i han restringit ja notablement les seves activitats i contractacions de personal.

Retallar igualtat, ampliar desigualtat

pag5_temadeportada_recuadro_web.jpg

Un altre dels àmbits en el quals s’ha fet servir més la tisora són les polítiques d’igualtat, que permeten avançar en l’equitat entre ambdós sexes, a més de protegir les dones que es troben en situacions de risc. Per la fragilitat de la seva estructura -fonamentalment basada en petites associacions i entitats que gestionen els centres- és un dels àmbits que està patint més la crisi.

Les mesures d’ajust en les entitats administratives i les retallades en desepesa social i inversió duts a terme pels governs centrals i regionals estan afeblint a pasos de gegant les polítiques públiques d’igualtat i posant en perill els insuficients avanços aconseguits en els diferents àmbits.

Quan s’han complert, el passat març, cinc anys de l’aprovació de la Llei d’Igualtat, les associacions denuncien que aquesta llei amb prou feines ha tingut efectes i que les retallades l’aflebliran encara més. Amb el govern socialista la igualtat ja va passar de ser una de les primeres prioritats i comptar amb un ministeri propi a rebaixar-se a Secretaria d’Estat per, més tard, amb l’arribada al govern del Partit Popular, ésser englobada dintre de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, al cap de la qual està Juan Manuel Moreno. Dintre del ministeri ja és una senzilla «Àrea d’Igualtat” gairebé sense presupost (tenint en compte que ja les institucions anteriors comptaven amb un presupost molt reduit).

A l’àmbit autonòmic està essent especialment notori el cas de Castella-La Manxa, on la situació d’imagaments arriba a un muntant total de tretze milions d’euros de diferents convenis i entitats gestores de centres. A allò es va sumar recentment l’anunci del govern regional de retallar al vontant d’un 40% el presupost dedicat a l’Institut de la Dona de l’esmentada comunitat autònima, del qual depenen convenis, programes i centres de treball. En realitat, la retallada que es pretén és d’una mica menys de deu milions d’euros. El mínim estalvi que suposa -en el ample context dels presupostos- retallar en l’Institut de la Dona i serveis com ara els centres per a dones és insignificant si ho comparem amb la importància social de l’assistència desenvolupada i l’impacte de gènere que tindran les mesures. Sóns associacions que, amb pocs recursos, presten una ajuda multiplicadora i amb un gran impacte sobre les persones a les quals ajuden.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *