“No som un grup musical, sinó un projecte comú d’evangelització de la nostra congregació”

  • por

pag24_personal1_web-23.jpgFa 15 anys, el grup Ain Karem va néixer com un projecte de la Congregació de les Carmelites de la Caritat Vedruna per a l’evangelització de joves. Des de llavors l’Imma Eibe, la Puy Araujo i la Virginia “Chipi” Félix són la columna vertebral d’aquest grup el primer objectiu del qual és portar el missatge de Jesús a través de la música. Una dedicació que es fa “Trobada oracional” almenys un cop al mes –en cap de setmana- allà on els ho demanen. La Puy deixa clar que “nosaltres no som un grup musical, sinó un projecte comú d’evangelització de la nostra congregació que ens envia, ens impulsa i ens encoratja”.

Cada divendres el dediquen a composar, assajar, intercanviar parers i concebre cada Trobada. Quan ens reunim per a l’entrevista estan preparant la que realitzaran el dia següent a Madrid amb 140 agents de pastoral de les Filles de la Caritat que treballen amb joves. La Puy, l’Imma i la Chipi impulsen i animen directament el grup, que es veu incrementat segons la disponibilitat de diferents components, com ara l’Arantxa Caballero, una jove laica de Vitòria, de la mateixa manera que la Míriam Tejedor –professora en un col·legi de Lleó-, l’Eva López o la Míriam, que és d’una parròquia del madrileny barri de Villaverde, així com el salesià Jota Llorente i la novetat de la Rosa, una noia que fa el seu debut en el grup. A més a més hi ha la Laura Uriarte que sol participar quan la Trobada es celebra a Valladolid o a les seves rodalies.

Labor complicada

Com es veu, és una labor complicada perquè, com diu la Chipi, “el dilluns següent a la Trobada cadascú ha d’estar al seu lloc de treball”. Ella mateixa és professora de Secundària a Madrid, al Col·legi Vedruna, del carrer General Ricardos de la capital, a més de portar la pastoral del centre. Per la seva part, l’Imma –teòloga i infermera- és la directora del Col·legi Major que la congregació té molt a prop de la Ciutat Universitària, i la Puy –educadora social- s’encarrega de la comunitat de formació que acompanya les germanes i joves en qualsevol etapa de la vida, a més de portar la pastoral en una parròquia de Villaverde Alto.

En les trobades oracionals el que Ain Karem cerca és unió amb l’assemblea que acudeix, sabent què és el que vol, perquè ho fa, si vol tractar un tema en especial… La metodologia és quelcom propi, configurada al llarg de tots aquests anys. La imatge, la llum, les flors, l’aigua, l’Evangeli… són símbols que estan allà. “Intentem que sigui quelcom dinàmic –assenyala l’Imma-, que la gent participi i, sobretot, que pugui entrar en oració”. En aquest sentit, l’Imma assegura que “molt aviat ens en vam adonar que el nostre no és fer un concert, només cantar, sinó que es tracta d’afavorir un espai d’oració a través de la música, el silenci i la Paraula”.

Balanç positiu i enriquidor

Quan es parla de fer balanç de tots aquests anys, les tres estan d’acord en què pràcticament tot és positiu i enriquidor. Elles mateixes se senten evangelitzades i transformades en cada trobada. La Puy afirma que “és impressionant que algú et digui que el text d’una cançó, acompanyada amb la música, ha estat fonamental en la seva vida” o quan escolten paraules d’ànims perquè segueixin endavant perquè “amb el que fem, la gent se sent acompanyada en l’oraicó i en el camí de la seva fe”.

En el balanç l’Imma es refereix en concret a la seva tasca amb joves i creu que, malgrat el que es pensa, “les generacions d’ara estan més obertes a rebre l’anunci de Jesús. Hem passat per una etapa de gent que estar a l’església era el pa nostre de cada dia, una altra de gran indiferència -quan no de rebuig- a l’actual, en la què percebo que molts joves tenen necessitat de silenci, de trobada, de sentit de la vida”.

Les cançons de Ain Karem parlen d’amor, de compromís, d’alegria, de silenci, d’ànim, de confiança, de festa… totes elles tretes de la Paraula. “Allà està la clau”, diuen, “després intentem que la música l’acompanyi”. L’Imma i la Puy són les que han composat la majoria del repertori –unes 80 obres, recollides ja en sis CD-, però la pròpia Imma assenyala que “és una tasca en equip”, en el que fa un important filtre la germana Yolanda Moreno, que des que començà el projecte revisa i critica –quan és necessari- lletra, música, ritme, harmonia… atesos els seus coneixements en aquesta faceta. La Chipi ho resumeix tot assenyalant que “des que comença el procés de composició fins que acaba es fa tot de manera molt artesanal i amb la intervenció de totes”.

pag24_personal2_web-27.jpg

Déu és bellesa

Quan es planteja la qüestió que si és més fàcil anunciar Jesús a través de la música la Puy respon rotundament que “sí, perquè al final Déu és bellesa i això arriba en directe pels sentits. Pràcticament no cal res més”. Amés, explica l’experiència que hi ha joves que comparteixen amb ella que en llegir la Paraula no l’entenen, però a través de la música els arriba quelcom. “Això és molt important”, afirma.

Les tres asseguren que a les celebracions la música es cuida poc i moltes vegades és només un farciment. En aquest sentit, l’Imma assegura que “intentem cuidar molt que les lletres i la música siguin de qualitat. Nosaltres a vegades hem estat molt crítiques amb les nostres pròpies cançons veient la imatge que estem donant de Déu i de l’ésser humà”.

Es plantegen el futur? “Sí que ho fem”, diu la Chipi, qui amb humor afegeix que “les tres ja passem dels 40 i cada dia tenim més responsabilitats” per això, els divendres també els dediquen a pensar en gent que connecti amb la manera, que es dediqui a la pastoral de joves, que ho visqui com a vocació, amb certes aptituds musicals i que estigui en diverses zones, per a què els desplaçaments no siguin un inconvenient. L’Imma, la Puy i la Chipi estan en aquesta recerca perquè “tenim molt clar que Ain Karem no és quelcom nostre, que estem aquí perquè el buf de l’Esperit ho ha volgut així”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.