La lluita contra els desnonaments, experiència de fe amb les persones empobrides

  • por

pag16_movimientos1_web-16.jpg«Si us plau, no us traieu la vida. Sabem que esteu patint, ho veiem, us escoltem, compartim el vostre dolor. Veiem com cada dia se us fa insuportable, com hi ha un buit existencial perquè no podeu alimentar els vostres fills; com ells us demanen un entrepà per a l’escola i no podeu donar-los-hi i us diuen que els seus amics sí que en porten i us miren amb ulls de desconcert, de tristesa, de fam. I quan marxen a l’escola ploreu desconsoladament i us remunteu a moments de bonança, de benestar, quan us sentíeu orgullosos davant dels vostres fills; però ara tenen fam i us sentiu impotents. Totes les portes tancades «.

Qui parla així és Joaquín Sánchez, sacerdot de 51 anys, natural de Bullas (Múrcia) i membre fundador el 2010 de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) de la Regió de Múrcia. Fa unes setmanes escrivia un article dirigit a centenars de famílies afectades pel «vedell d’or» del crèdit fàcil, ofegades dins de la «bombolla immobiliària» i els «cants de sirena» que els van llançar des dels bancs i caixes d’estalvis perquè adquirissin un habitatge en propietat. En els darrers tres anys, Joaquín Sánchez i els membres de la PAH han fet possible que més d’un centenar de famílies hagin vist paralitzats els seus desnonaments davant les comissions judicials i altres cinc-cents processos hagin estat detinguts gràcies a la negociació amb les entitats financeres. Pràcticament tots 45 municipis murcians han estat testimonis de la seva intervenció i de les denúncies públiques davant un drama que fa visible la desraó d’aquesta «estafa econòmica», que no crisi, tal com s’encarrega de deixar clar aquest capellà combatiu i solidari, cap visible del moviment més enllà de les fronteres regionals.
pag16_movimientos2_web-12.jpg
Un dels últims desnonaments que ha aconseguit paralitzar és el que més li ha commogut personalment. «Es tracta de l’habitatge amb què els pares van avalar la seva filla, Isabel, on viuen altres fills i néts aturats degut a les retallades i a la precarietat. El pare va morir fa tres mesos i es troben en una situació dramàtica, perquè estan vivint situacions de misèria, de fam … En aquest país cal parlar de la veritable fam física sense cap tipus de demagògia, sense embuts. El dia a dia se’ls fa insuportable perquè no tenen res per a viure dignament. A tot això s’hi afegeix el procés de desnonament: només tenen ganes de plorar, no poden dormir a les nits. Quan parlem amb ells t’agafen de la mà, t’abracen, perquè necessiten un suport no només moral o jurídic, sinó purament humà. Troben en nosaltres persones que som com un salvavides per a ells. És molt dur contemplar-los amb la mirada perduda, dient-te que la vida els és ben igual i que es mantenen en peu pels seus fills o pels seus néts, que són l’única raó que els queda per viure. En una situació com aquesta se sumen un seguit d’elements que fan que el patiment humà es faci massa gros. Aquí estem nosaltres per acompanyar-los i per no romandre aliens a aquests drames «.

Experiència de fe

Aquest sacerdot compromès afirma que «des de les meves conviccions creients en Jesús de Natzaret tinc clar que cal estar sempre amb els més vulnerables, amb els més indefensos, amb els empobrits. A mi la fe m’ajuda a lluitar i a mantenir-me, perquè la realitat ens desborda. Veure tant de patiment, amb dues o tres trucades demanant ajuda cada dia, és un panorama molt dur. La gent ens expressa que no volen que els ajudi la Plataforma, sinó que el que volen és un lloc de treball per poder fer front als seus deutes i viure dignament «.

Preguntat pel nivell de responsabilitat que aquestes famílies poden tenir davant d’aquesta realitat, amb afirmacions del tipus que «s’ha viscut per sobre de les possibilitats», Joaquín Sánchez és contundent. «Tots tenim exemples que la gent ha constatat que en aquests darrers anys no hi havien habitatges barats, no existien i no es llogava pràcticament res. Anaves al banc i et concedien un préstec amb molta facilitat i ho anaves pagant perquè tenies feina. El problema rau quan et quedes sense feina o et retallen el sou. Els que han provocat aquesta crisi, amb la complicitat de molts polítics i del mateix Banc d’Espanya, volen fer recaure la responsabilitat en les pròpies víctimes del sistema.

Resposta convincent de l’Església

pag16_movimientos3_web-7.jpg

«Hi ha part de l’Església que estem implicats en la Plataforma, com ara gent de l’HOAC o de les Comunitats Cristianes de Base o, senzillament, cristians del carrer que acudeixen a les nostres convocatòries per paralitzar un desnonament. La llàstima és que els nostres bisbes no tinguin una veu profètica, contundent i convincent davant d’aquesta realitat. La seva resposta, quan n’hi ha, és molt lenta i massa tèbia. Ens agradaria que fos una veu oportuna, en el moment just. És la doble realitat davant la qual hem de viure.

Aquesta veu oportuna i contundent va ser la que van proclamar més d’un centenar de sacerdots, religiosos i religioses de la Diòcesi de Cartagena fa ja un any, el maig de 2012, quan van subscriure un manifest titulat «En nom de Déu, ja n’hi ha prou de desnonar a les famílies! «, amb una gran acollida per part de l’opinió pública. Una veu que també va escoltar la judicatura, «que és un dels sectors més sensibles al drama dels desnonaments»-com afirma Joaquín Sánchez- i que ha fet que un grup d’aquests sacerdots signants hagin estat consultats pel Tribunal Superior de Justícia de Múrcia davant el Projecte de Bones Pràctiques per a l’Execució de Diligències en Habitatges i Seus Socials a la Regió de Múrcia que ha elaborat l’Alt Tribunal i en què estan implicades diferents administracions públiques, les forces i cossos de seguretat i els Serveis Comuns Processals d’àmbit regional.

I davant d’aquesta situació valguin les paraules d’ànim que Joaquín Sánchez ha dirigit a les persones empobrides per «l’estafa econòmica»: «Lluiteu, lluiteu, no us rendiu, encara que les motivacions us fallin, alceu el cap ben alt, perquè no sou uns delinqüents, no sou uns fracassats. Mireu els vostres fills amb tot l’afecte, abraceu-los, acotxeu-los a la vostra falda, recupereu la passió amb la parella, no us retragueu res. Agafeu-vos de la mà i mireu cap endavant i camineu amb altres persones. Pel camí hi ha molta gent que està derrotada, que les forces els han fallat, uniu-vos i no deixeu enrere a ningú. Tots junts, caminant units per crear un món just i més humà «.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *