El passat dijous 6 de desembre, Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de São Félix do Araguaia (Brasil), va haver d’abandonar de manera temporal casa seva a causa de les amenaces de mort que havia estat patint des de fa un mes. Mentre escrivim aquestes línies, a mitjans de desembre, aquesta és la situació. Esperem, certament, que quan la revista arribi a les mans dels nostres lectors i lectores, el nostre bon amic hagi pogut tornar a casa amb tranquil·litat.
No obstant això, no volíem deixar de compartir l’actualitat del moment i el procés que ha portat a Casaldàliga a abandonar la seva llar temporalment. Per això volem compartir una entrevista publicada a la web d’alandar el 9 de desembre, dia en què vam tenir l’ocasió de parlar amb la seva col·laboradora Mari Pepa Raba, dona de José María Concepción -secretari personal de Dom Pedro-, que també ha abandonat la casa amb ell.
Lluitador i compromès durant més de quatre dècades amb aquesta terra i la seva gent, Casaldàliga ho té clar: «Estic fora per uns dies». Amb aquestes paraules va demanar a Mari Pepa que ens transmetés a la redacció d’alandar la notícia.
Ella ens va relatar, en conversa telefònica, com van ser aquests dies i com van transcórrer els fets. «Pere està bé i ja està en un altre lloc». El bisbe emèrit de São Félix està «tranquil i ben protegit» en un lloc que no poden revelar amb l’objectiu de protegir-lo, «encara que està intranquil per tot el que està passant».
Per a Casaldàliga, segons ens va explicar Mari Pepa, l’important no és el fet que ell hagi patit amenaces, sinó que es conegui la situació de les terres indígenes marâiwatsédé que en els pròxims dies han de ser retornades -segons una ordre ministerial -al poble indígena xavante.
Aquest conflicte perdura des de fa més de dues dècades, quan aquest terreny, d’unes 6.000 hectàrees, va ser repartit a terratinents i colons -al Brasil coneguts com fazendeiros -per a la seva explotació, liderada en aquell temps per l’empresa petroliera italiana AGIP.
Des de finals dels anys noranta, amb Fernando Henrique Cardoso, successius governs van reconèixer el legítim dret de la població indígena -que va ser traslladada per la força de les seves terres amb avionetes. Però els successius recursos judicials d’aquells que especulaven i dels fazendeiros havien fet impossible la tornada a la llar de la població originària.
Malgrat això, després de dues dècades de lluita, finalment la Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI), organisme de protecció dels pobles indígenes al Brasil, recentment va presentar un últim recurs, després del qual el Tribunal Suprem ha decretat que no hi ha possibilitat de més recursos i que les terres han de ser retornades immediatament.
Davant d’aquesta sentència, els fazendeiros i especuladors «estan rabiüts, estan venjatius», ens va explicar Mari Pepa. «A en Pere li tenen ganes des de fa molts anys, ja que ha estat amenaçat moltes vegades», però mai d’aquesta manera.
La primera amenaça va arribar fa uns 20 dies, però la veu d’alarma va saltar quan, en una reunió dels facendeiros i empresaris, es van filtrar més amenaces. «D’aquesta setmana, el bisbe no passa», va escoltar una de les persones assistents a la reunió -la identitat de la qual ha estat protegida. A continuació va presentar una denúncia a la policia federal.
Això dugué les autoritats locals i les amistats properes a aconsellar Casaldàliga que «seria millor marxar, que calia protegir també la gent del seu entorn i que si no es veurien obligats a enviar la policia per custodiar la casa”, ens explica Mari Pepa. «Pere ho va estar pensant, juntament amb l’actual bisbe de la prelatura -Adriano Ciocca Vasino-» i va dir que accedia a anar-se’n «, en decisió comunitària amb l’Equip Pastoral de São Félix do Araguaia. Per això «van llogar una avioneta i dijous al matí van marxar de casa», ja que no volien marxar amb les avionetes proporcionades per l’exèrcit o la policia.
Els terrenys en conflicte es troben a unes tres hores per carretera de São Félix do Araguaia i «allà hi ha la policia federal i l’exèrcit des de fa un mes per facilitar el lliurament de terres a la població indígena «, ens va relatar Mari Pepa. Les amenaces s’estenen a totes les persones vinculades a la prelatura. «Aquest cap de setmana hi havia programades un seguit de trobades i seminaris que s’han suspès ja que les persones que anaven a assistir-hi corrien perill i les carreteres, a més a més, estan tallades», ens va explicar la voluntària espanyola. «La gent del poble està molt trista i enfadada perquè això no havia passat mai».
La idea clara de Dom Pedro és tornar: «Estic fora per uns dies». El bisbe que va lliurar la vida a les persones pobres no està fugint «perquè ell mai ha fugit», ens ha recalcat Mari Pepa. No obstant això, Casaldàliga està molt limitat físicament, «no de cap, que està com sempre, però el seu parkinson està molt avançat i de vegades no pot ni caminar».
Des de la prelatura de São Félix do Araguaia confien que la situació se solucioni a poc a poc i que les terres siguin finalment lliurades als que són els seus ocupants de ple dret: el poble indígena xavante. «El pitjor serà quan se’n vagin la policia i l’exèrcit», lamenta Mari Pepa, però esperen que no marxin fins que el conflicte no estigui completament solucionat.
Des d’alandar també confiem que la situació millori aviat i Pere Casaldàliga, amic estimat, exemple i germà, pugui tornar a la llar que és casa seva, des d’on ha conviscut com un més amb els homes i les dones indígenes, defensant dia a dia les seves vides i els seus drets. Tot el nostre ànim i tot el nostre suport.
Per ampliar la informació:
http://araguaia.pangea.org/
http://www.prelaziasaofelixdoaraguaia.org.br/
