Funcionen des de fa un temps a Madrid. Van sorgir com una resposta veïnal en alguns barris davant un augment de les batudes policials amb l’objectiu d’identificar persones “sospitoses” d’estar en situació irregular. Aquestes batudes a més de coartar el lliure moviment de persones posen de manifest una determinada actuació policial que discrimina per motius de raça, ètnia, origen, gènere o orientació sexual.
Les brigades organitzen sortides per determinades zones de Madrid amb l’objectiu de detectar batudes d’aquest tipus i altres actuacions que vulneren drets bàsics. La seva presència és una demanda per a que es compleixin determinats requisits i manifestar que no tot s’hi val. Amb el temps a aquestes sortides organitzades se li ha anat afegint l’ús de les xarxes socials com a instrument d’observació i de denúncia. En concret les brigades tenen com a objectius:
Documentar detalladament aquestes situacions per poder traslladar-les a l’opinió pública i a les institucions polítiques i judicials oportunes.
Visibilitzar totes les situacions de vulneració de drets i llibertats bàsiques i difondre material sobre drets i recursos d’atenció jurídica.
Trencar amb la indiferència i promoure el suport mutu i la solidaritat en els nostres barris, enfront dels discursos i accions xenòfobes que dificulten que ens relacionem en igualtat i confiança.
Una de les conseqüències de la crisi econòmica ha estat l’augment en determinats sectors, de discursos de criminalització a determinats col·lectius. Això ha anat acompanyat des de l’administració de l’Estat amb un augment de les polítiques repressores i de control que s’han fet més evidents en els últims dos anys.
L’existència d’aquestes brigades suposa una esquerda en el mur del perill de racisme i xenofòbia que la crisi ha originat. Demostra el compromís social i de base per part de ciutadans que han decidit convertir-se en “vigilants dels vigilants”, perquè creuen que la democràcia no és real si no s’assenta sobre un ús discriminat de la repressió policial, i sobre el respecte profund a determinats drets bàsics.
Suposen una esquerda que deixa passar la llum en un mur d’opacitat que és el que envolta determinades realitats relacionades amb la immigració. Els CIEs, els controls de frontera externs i interns, les batudes policials, les detencions arbitràries, les identificacions abusives per raó del color de la pell… formen part d’aquest mur que converteix en forats negres determinats espais de la nostra convivència i democràcia. A través de la denúncia i dels informes, les brigades aporten llum a aquestes situacions i destapen situacions que d’una altra manera quedarien impunes.
Suposen una esquerda en un mur que es pretén construir perillosament a partir de les deixalles de la situació present. Un mur que enfronta a situacions de pobresa amb situacions de pobresa, a vulnerables amb vulnerables, i que ja ha vist els seus primers signes en qüestions tan greus com l’“apartheid sanitari” o l’intent de criminalitzar l’hospitalitat. Les brigades són compromís amb l’altre, esquerda en el mur del “nosaltres” i “ells”.
Seria un bon senyal per a la nostra salut democràtica que brigades d’aquest tipus no existissin per innecessàries, però mentre les coses estiguin així, la seva presència als carrers és garantia de drets bàsics per a milers de persones.
See more at: http://blog.cristianismeijusticia.net/?p=9286&lang=ca#sthash.2MH6qjgn.dpuf
“Apartheid sanitari”
Amb el lema «Jo SÍ, sanitat universal» un seguit d’usuaris i treballadores del Sistema Nacional de Salut han organitzat una campanya de desobediència civil davant la recen reforma sanitària, recollida al Reial Decret-Llei 16/2012, que suposa la exclusió de centenars de milers de persones del dret a rebre atenció sanitària i el repagament de medicaments i d’algunes prestacions sanitàries.
Han desenvolupat línies d’acció per a articular i visibilitzar l’objecció de conciència dels professionals al Reial Decret i per a organitzar, sostenir i protegir la desobediència civil de professionals i usuàries per a mantenir l’atenció sanitaria.
Aquest col·lectiu (http://yosisanidaduniversal.net/) va convocar una protesta el passat 10 de setembre a la plaça de Callao de Madrid. Defensors de la sanitat universal s’hi van concentrar per a exigir la derogació del Reial Decret que, des de fa un any, provoca l’exclusió sanitària d’immigrants.
A la plaça s’hi van escoltar veus d’usuaris i professionals units per a defensar els seus drets: “Cap ésser humà sense sanitat”, “tenen molta jeta, ens treuen la targeta”,“sóc desobedient, atenc tota la gent”, van ser els lemes més repetits a la concentració.
En aquest mateix sentit, Metges del Món ha llençat la campanya “Ningú REBUTJAT”, per a sensibilitzar la ciutadania de les greus conseqüències de les retrallades en matèria de slaut. La campanya va ser presentada en roda de premsa per Álvaro González, president de Metges del Món en Espanya; Miguel Ángel Cervantes, director de suport de l’organització i coordinador d’aquesta campanya. Van comptar amb la presència d’Helena Legido-Quigley, de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, una de les millors especialistes en sanitat pública, que va presentar algunes dades reveladores que demostren l’impacte real de la crisi econòmica, d’una banda, i de les retallades en sanitat, d’altra, en la salut pública.
A la seva web http://www.nadiedesechado.org/ fan una anàlisi de com afecten les retallades a la població i animen a tot i totes a col·laborar. “A hores d’ara, més de 873.000 targetes sanitàries han estat ja retirades… l’excusa n’és la crisi. Però, si la crisi es perllonga, quins seran els següents?, quins costen més al sistema?, els qui van més al metge o necessiten tractaments de més llarga durada?”.
