Armes per arades

  • por

pag16_movimientos_web-8.jpgIsaïes anunciava un temps nou, en el que les llances es convertien en podadores i les armes en arades, que són eines molt més útils, on vas a parar! Avui també resultaria profitós aquest bescanvi encara que, personalment, preferiria que no augmentessin les podadores, que ja ens han podat més enllà de les nostres possibilitats. Arades, millor arades! Els pressupostos públics, malgrat això, no sembla que hagin llegit a Isaïes, perquè, en contra del que ens expliquen, el Ministeri de Defensa (de què?) és, amb gran diferència, dels menys retallats.

El Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs, de Justícia i Pau, (www.centredelas.org) analitza cada any els despeses militars; l’informe de 2012, “La despesa militar a Espanya 2012. Una possibilitat per reduir la crisi”, signat per Pere Ortega, posa negre sobre blanc aquests comptes . El Govern va explicar que la mitjana de disminució respecte al 2011 dels diners dels ministeris és del 16’9%, però el de Defensa (insisteixo, de què?) només minva un 11%. Resulta, doncs, sorprenent que departaments que afecten drets bàsics o amb transcendència per a la recuperació econòmica surtin més perjudicats: Sanitat i Serveis Socials disminueix un 13’7%; Educació i Cultura, un 21’2%; Indústria, Energia i Turisme cau un 31’9%; a Foment, l’obra pública retrocedeix un 18’4%, i les ajudes a la investigació en R+D retrocedeixen un 25’6%.

No queda així la cosa: l’11% tampoc és real. Analitzats els comptes militars amb criteri OTAN, que aconsella sumar totes les partides militars repartides per altres ministeris i afegir els interessos del deute públic proporcional al de Defensa, explica l’informe que les xifres més que es dupliquen. Els pressupostos de l’Estat destinen a aquest Ministeri 7.411 milions d’euros però, fetes aquestes operacions, resulten ser 15.834.Milions, la qual cosa significa que la disminució respecte a l’any passat és del 6’95%.

Aquestes són les previsions reals, però no són totes les despeses militars. Continua explicant l’informe que una cosa és la despesa militar pressupostada i una altra molt diferent la despesa real liquidada al tancament de l’exercici. Durant l’any es van assignant considerables recursos a les partides que han estat insuficientment dotades, procedents sobretot del Fons de Contingències, que és com es financen les missions militars a l’exterior. Per concretar: el pressupost inicial d’aquestes missions va ser en 2011 de 142 milions d’euros, però en realitat es van gastar 861 milions. El mateix passa amb bona part de les inversions en armes, on al final de l’any es van consumir 582 milions d’euros més que els inicialment assignats.
Tot això significa que, quan el tiopaco (el de la rebaixa: no és una referència històrica!) acaba la seva tasca, la rebaixa de la rebaixa és més que notable. El pressupost de Defensa de l’any 2011 es va aprovar amb una disminució confessa de 594 milions d’euros, però ara sabem –gràcies a l’informe del Centre Delàs- que la liquidació provisional (encara no és definitiva) registra un increment de 1.164 milions d’euros sobre el total inicial, la qual cosa representa un 6’75% d’augment; quasi el mateix percentatge (7%) que es va anunciar que minvava. La realitat a vegades és reversible. És probable que acabi passant el mateix en el present exercici, però el que a aquestes alçades se sap és que les despeses militars realment pressupostades a l’Estat espanyol representen un retall de només 6’3% respecte al 2011, que significa l’1’6% del Producte Interior Brut, el doble del que ens explica el ministeri. Baixant a xifres més comprensibles per als que manegem economies més domèstiques, el conjunt dels espanyolets i espanyoletes destinarem cada dia de 2012 almenys 46’6 milions d’euros a aquestes feines guerreres; és a dir, 366 euros per cap a l’any.

Per damunt de les nostres possibilitats

Un dels eslògans que es coregen en les manifestacions reclama “les despeses militars per a birres als bars”; quan aconseguim (que no vindran espontàniament) temps millors, potser podrem tornar a aquesta vella reivindicació, però ara, amb la que cau, convé exigir altres destins. L’informe signat per Pere Ortega assenyala que un podria ser sanejar els comptes públics a base de reduir el dèficit i l’endeutament. “Com fer-ho –explica- és senzill, el que es requereix és honestedat per explicar a la població els perills i amenaces que planen sobre el nostre Estat per mantenir aquesta enorme despesa”.

Aquesta és la qüestió, que les amenaces que cada dia sentim els essers humans que formem la població real poc tenen a veure amb soldats, canons o avions de combat. O sí; potser tenen molt a veure, però en sentit invers. La naturalesa de les amenaces reals –atur, disminució d’ingressos, retall de drets i serveis bàsics, inseguretat econòmica i jurídica…- les fan invulnerables a exèrcits i tancs, però retraure fons de marcials destins i invertir-los en humanes necessitats i ciutadans drets milloraria prou les nostres condicions de vida.

L’informe del Centre Delàs proposa algunes mesures assenyades, com ara “reducció d’efectius de les forces armades, anul•lar els contractes dels grans Programes Especials de Armaments, eliminar la R+D militar, i reduir la presència de forces armades espanyoles a l’exterior”. L’estalvi així aconseguit suposaria entre 7.000 i 8.000 milions d’euros anuals, que ajudarien les arques públiques a disminuir l’endeutament i el dèficit públic i a sortir de la crisi.

Fins aquí, l’informe. Baixem ara a les nostres butxaques. Hi ha una manera prou directa de fer saber als governants que les nostres prioritats no són armes i soldats, sinó justícia i drets: retallar de la nostra declaració de la renda les despeses militars i dedicar-les a fins més profitosos. És l’objecció fiscal que cada any, amb la primavera, acostuma visitar les pàgines d’alandar, invitant a decidir sobre el que ens importa i ens correspon. A www.grupotortuga.com/Campana-contra-el-Gasto-Militar, entre altres nombrosos llocs virtuals, expliquen com fer-la. És una manera d’oposar-se a guerrejar per damunt de les nostres possibilitats.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *