Religió, una assignatura pendent

Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior del Govern de Rajoy, està enfadat. A primers de març va aprofitar una visita a l’ambaixada espanyola davant la Santa Seu, a Roma, per queixar-se que «les vigents lleis educatives del nostre país no respecten els acords Església-Estat pel que fa a l’assignatura de religió» i que, per això entre altres coses, s’està elaborant una reforma. Segons el polític del PP, que s’ha reivindicat proper a l’Opus Dei, «la religió, segons aquests acords, no pot ser considerada una maria i ha de tenir el mateix rang que altres assignatures fonamentals».

L’opinió de Fernández Díaz no és un meteor enmig de l’univers. Ben al contrari, des de la Conferència Episcopal s’aprofita qualsevol oportunitat per denunciar que les diferents lleis educatives aprovades pels successius parlaments de la democràcia no han donat la suficient atenció a una matèria «que requereix de la mateixa serietat acadèmica (continguts, metodologia, textos , avaluació…) que les altres «, tal com assenyala a la seva web la Delegació Diocesana d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Madrid.

I què pensa la gent que es dedica a l’ensenyament d’aquest polièdric assumpte? El col·lectiu de Profesor@s Cristian@s de la Enseñanza Pública, molt actiu des de la seva creació, el 2011, va organitzar el passat 14 de febrer a l’Ateneu de Madrid una jornada que portava per títol Classes de Religió a l’Escola Pública? La convocatòria va animar la presència d’un nodrit grup de persones interessades en un debat que van enriquir els ponents, entre els quals hi havia -entre d’altres- José Luis Corzo, de l’Institut Superior de Pastoral de Madrid; Francisco Delgado, president d’Europa Laica; Evaristo Villar, de Xarxes Cristianes i Avelino Revilla, delegat episcopal d’Ensenyament de la Diòcesi de Madrid.

Laïcitat en augment

El col·lectiu de Profesor@s Cristian@s de la Enseñanza Pública no mostra dubtes sobre el caràcter eminentment laic de l’Escola Pública. Sobre la Religió es mostren contundents: «La nostra opinió és que aquesta assignatura hauria de desaparèixer tal i com està actualment concebuda en el currículum». Aquesta és una de les conclusions que es van extreure després de la jornada celebrada a l’Ateneu i que van tornar a elaborar de forma col·lectiva en una trobada celebrada pel col·lectiu dues setmanes després, en una parròquia del madrileny barri de Moratalaz. El delegat episcopal d’Ensenyament de Madrid, Avelino Revilla, manté una posició molt diferent: «A l’Estat no li correspon imposar un model d’educació, sinó garantir a les famílies el tipus d’educació que aquestes desitgen per als seus fills».

Les opinions són diverses però els números revelen una realitat poc interpretable. D’acord amb les xifres facilitades per la Diòcesi de Madrid (i en altres diòcesis del país passa una cosa molt semblant), en el curs 2011-2012 només el 48% de les famílies van decidir que els seus fills i filles cursessin l’assignatura de religió en els diferents nivells educatius: des de primària a batxillerat. El percentatge d’elecció, en batxiller, es desploma fins al 7,6%. «Com mostren les estadístiques, el percentatge d’alumnat que la tria segons avança la vida acadèmica es va reduint, de manera que l’elecció de l’assignatura, al nostre humil parer, no es correspondria amb una elecció de les famílies per aquest tipus d’ensenyament des d’uns criteris de principis i llibertats en la formació religiosa dels seus fills i filles «, reflexionen.

Aquesta dada contrasta amb els estudis del CIS. Segons el Centre oficial d’Investigacions Sociològiques, a la pregunta «Vostè es considera creient de la fe catòlica?», un 72% va respondre afirmativament, una xifra un 2% més baixa que el 2011. Atès que, dels 7’9 milions d’alumnes que es van matricular en els cicles educatius, d’infantil a batxillerat, en el curs 2011-2012, 5’4 milions (dos de cada tres) ho van fer en centres públics d’ensenyament , la conclusió matemàtica ens acosta més a un Estat marcat pel laïcisme que a l’Espanya de processó i missa diària que retraten alguns mitjans de comunicació.

Des del col·lectiu d’ensenyants cristians en centres públics es planteja el rovell de l’ou de la qüestió: «Ens és difícil, malgrat l’obstinació de remarcar-ho des de l’Església, diferenciar entre el que es fa a les classes de religió i el que seria la catequesi (…) Per a nosaltres, aquesta proposta dels continguts propis de la fe, sigui quina sigui la confessió religiosa, s’ha de fer en els seus propis llocs de culte i reunió (parròquies, mesquites, etc.) «.

I la jerarquia, a la seva

Mentrestant, els dirigents de l’Església jeràrquica han reprès velles fórmules per afrontar la tasca pastoral en els centres d’ensenyament de cara a aquest segle XXI. Al març es va celebrar a Madrid el Congrés de professors de col·legis diocesans organitzat per la Delegació Episcopal d’Ensenyament amb el títol de Nova Evangelització. Nova Escola. Redescobrir l’alegria de la Fe. Entre els ponents, destacava la presència del diputat del PP Eugenio Nasarre, reconegut membre de l’Opus Dei, que es va encarregar d’aportar la seva visió sobre la nova llei d’educació que promou el ministre Wert a la taula rodona Anàlisi de la nova reforma educativa: LOMCE.

Sembla que hi ha sintonia entre Jorge Fernández Díaz (amb les seves polèmiques declaracions iniciàvem aquest reportatge), un dels ministres amb més «vida interior», els responsables diocesans d’ensenyament i el «pare» de la reforma educativa del Govern popular, José Ignacio Wert . L’Obra sembla tenir molta mà en el futur de la nova assignatura de religió. Del «camí» ja s’apartarà en el pròxim curs, amb la inestimable participació del ministre Wert, l’obstacle que suposa l’Educació per a la Ciutadania, una matèria que, malgrat les seves mancances, ha aportat notables dosis de valors en una població escolar que necessita com l’aigua qualsevol aliment ètic, en un món que s’assembla cada dia més a la selva de Tarzan.