Xifres, persones, oportunitats

  • por

Cada dia escoltem estadístiques a les notícies, les llegeim als diaris. Però, molt sovint, oblidem que darrere d’aquells números s’hi troben vides, històries, persones. Ens detenim en l’anàlisi macro de les tendències i les valoracions, però obviem l’anàlisi micro, els relats vitals.

L’Institut Nacional d’Estadística publicà fa uns dies un d’aquells conjunts de xifres que es converteixen en adob per les tertúlies: les quantitats de població a Espanya i la seva evolució durant el 2013. Per primera vegada disminueix el número de persones que vivim en aquest país i aquest descens el protagonitzen especialment homes i dones immigrants. Un total de 545.980 se n’han anat durant l’últim any.

Aquelles persones que els anys de bonança ens varen ajudar al creixement econòmic: posant maons, recollint les nostres collites, cuidant la nostra gent gran i els nostres menors. Aquells éssers humans que ho deixaren tot per a buscar un futur millor, per enviar diners a les seves famílies, per contribuir al desenvolupament dels seus països… se n’estan anant. Aquí hi deixen somnis, projectes, amistats, però també hipoteques impagables, inversions que no podran recuperar, hores i hores de feina mal pagada.

L’economia més utilitarista i deshumanitzada ja no els necessita, com tampoc necessita els centenars i centenars de persones subsaharianes que es juguen la vida saltant la tanca o creuant l’estret. Hi ha crisi, ja no se les necessita; per tant, se les rebutja i se les expulsa.

I amb ells i elles se’n va l’oportuniat perduda d’enriquir la nostra cultura, de construir una Espanya més diversa, més polièdrica i més inclusiva. Se’ns escapa de les mans una peça clau per a seguir avançant cap a la modernitat i, per contra, seguim fent passes cap a la involució cultural.

Més endavant, és clar, quan torni la bonança o quan les pensions d’una població envellida no es puguin pagar, els poders jutjaran molt convenient obrir-nos de nou. I tornaran, com escrigué Pablo Neruda al seu poema Migración: “Crueldad contra crueldad la propia luz y a contraviento y contramar, la vida”.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *