És clar que els temps no sempre s’ajusten al que volem. Temps massa llargs perquè Correus porti alandar a les bústies. Temps d’impremta massa ajustats per poder parlar en aquest editorial de les eleccions municipals i els seus resultats. Hi haurà canvi? Quan aquestes línies vegin la llum ja tindrem la resposta a aquesta pregunta.
Massa aviat arriben algunes coses, massa tard altres, com ara el document que els bisbes van presentar el passat 24 d’abril, titulat Església, servidora dels pobres. Des que va començar la crisi, moltes veus -inclosa la de alandar– havien reclamat a la Conferència Episcopal Espanyola un pronunciament de suport als que més pateixen els efectes de la davallada econòmica. Hem criticat el seu silenci i hem rebutjat la seva manera d’actuar, mirant cap a una altra banda. És de justícia reconèixer ara la publicació d’un document tan necessari, tot i que és difícil tancar ferides que han estat obertes tant de temps.
«Hi ha un temps per a cada cosa», diu l’Eclesiastès. I finalment ha arribat el temps que els bisbes parlin de les «famílies colpejades per la crisi» i «d’els immigrants que pateixen més que ningú una crisi que ells no han provocat». Parlen també de la corrupció com una de les causes d’aquesta injustícia i del model social centrat en l’economia que genera «la bombolla immobiliària, l’excessiu endeutament, la manca de regulació i supervisió dels mercats». És un document que val la pena llegir i al qual tant de bo els poders públics parin atenció. El seu ressò mediàtic no ha estat gaire gran, tot i ser un missatge concís i profètic. És clar, aquest tipus de documents venen menys que els escàndols eclesials i les lluites de poder.
Els bisbes espanyols es desmarquen, finalment, del seguidisme al Govern i s’alineen amb la voluntat del papa Francesc que, si alguna cosa ha fet, és tornar a l’Església al seu lloc: al costat de les persones empobrides.
Temps, temps… Serà que ha arribat el temps del canvi?
