La decisió de Benet XVI de renunciar a la seva condició de papa ha esdevingut una de les grans notícies de l’any. Quan aquest número d’alandar hagi arribat a les teves mans, ja hauràs tingut l’oportunitat de llegir dotzenes d’opinions i anàlisis sobre el llegat del seu mandat. Què més podem aportar des d’aquesta publicació? Doncs, segurament, una versió diferent que brolla des de la fraternitat i la llibertat per opinar.
Joseph Ratzinger va abandonar les seves obligacions el 28 de febrer. L’Església i la resta del món coneixerem al nou summe pontífex, probablement, abans de Setmana Santa. Benet marxa després d’haver humanitzat, amb la seva decisió, la figura del papa de Roma. Minvat pels anys i per les pressions internes, va rebutjar l’opció de buscar la santedat esgotant el capvespre de la seva vida i va optar per una sortida digna, fent gala de modernitat i heterodòxia. El que va ser durant del pontificat de Joan Pau II flagell de l’heterodòxia i el relativisme ha hagut de bregar durant el seu papat amb fortes pressions internes de les forces més conservadores -amb l’Opus Dei i Comunió i Alliberament al capdavant- que buscaven un major poder dins del govern de l’Església.
Encara que va ser rebut amb recel a l’inici del seu papat, les decisions preses i els documents escrits li van fer guanyar a Ratzinger lloances dins i fora de l’Església. La seva determinació a l’hora de condemnar el fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel -acusat d’abusos sexuals- o de donar suport a la investigació d’alguns casos de pederàstia en seminaris i col·legis religiosos avalen la presa de postura valenta davant alguns dels molts vaticanleaks que encara són negats per gran part de la jerarquia. En el seu «deu» cal recordar, entre altres coses, la duresa amb la què va qualificar de «radicals» les monges nord-americanes per ser fidels a un Evangeli radical (com ho és el de Jesús).
Poques persones esperen que el nou papa instauri l’aggiornamento que va significar el Concili Vaticà II. La cúria vaticana, després de les «sorpreses» que van suposar Joan XXIII o Joan Pau I, no tornarà a cometre errors de càlcul. Tanmateix, posarem la nostra tossuda esperança en que l’Esperit bufi amb força en el cónclave, igual que ho fa cada dia en les nostres vides.
- La justicia social pasa por una justicia fiscal - 29 de mayo de 2023
- Gasto militar y belicismo en España - 23 de mayo de 2023
- Mujeres adultas vulneradas en la iglesia - 18 de mayo de 2023