El que més sorprèn de l’actual debat sobre l’avortament és que, partint sempre de premisses similars i properes, s’arribi a posicions tan oposades. Perquè donem per suposat que totes les persones que debaten estan a favor de la vida. En alandar, almenys, ho estem. Des de la nostra fe militant creiem que la vida és el primer do rebut de Déu. Volem promocionar, donar suport, defensar, protegir i acollir la vida. Però una cosa és fer les grans afirmacions i una altra baixar a les situacions concretes, que no són ni blanques ni negres, sinó que abasten una àmplia escala de grisos i on cal anar amb molt de compte i discernir molt bé, sempre amb risc de equivocar-se.
El pitjor és que el debat sobre l’avortament s’ha convertit en una lluita de lemes i pancartes, en una arma més de la lluita política. Eslògans i consignes serveixen per ser cridats, per ser posats en pancartes i per ser llançats al grup contrari. Al final guanyen els que tenen més vots, però no necessàriament guanya la veritat ni el sentit comú.
El sentit comú ens diu que cal respectar la vida en totes les seves formes. Ens diu que cal defensar la vida incipient, encara que no sapiguem del cert quan comença això que anomenem vida. Però també cal tenir en compte el bé de l’embarassada. Ens diu que cal respectar la veu de les dones com a subjectes de decisió responsable, lliure i autònoma. Ens diu que no és bo criminalitzar la dona que decideix avortar, que, més aviat, el que necessita és ajuda i comprensió. Ens diu que l’educació sexual és una assignatura pendent a la nostra societat. Ens diu que la vida sempre implica solidaritat, compromís, treball, esforç.
Sorprèn veure com algunes persones estan molt preocupades per la realitat de l’avortament mentre deixen de costat moltes altres situacions de mort que es produeixen en la nostra societat. Hi ha moltes formes de matar. Lluitar a favor de la vida és estar a favor d’una vida digna, de la justícia que ofereix a tots els éssers humans el que necessiten per viure com a fills i filles de Déu.
L’Església hauria, a més de defensar la vida en totes les seves manifestacions amb igual afany, defensar també la dignitat de les dones -de vegades en situacions dramàtiques-, respectant la seva pròpia llibertat de consciència, fins i tot quan prenguin decisions que no es comparteixin.
En alandar tenim un compromís amb la vida. Hi haurà qui, des de les seves alçades dogmàtiques, ens acusarà d’ambigüitat. Però nosaltres, a peu de carrer, seguirem treballant per la vida, per la justícia i per la dignitat per a tots els éssers humans.
- La justicia social pasa por una justicia fiscal - 29 de mayo de 2023
- Gasto militar y belicismo en España - 23 de mayo de 2023
- Mujeres adultas vulneradas en la iglesia - 18 de mayo de 2023
