Acomiadem un any convuls, un any més de crisi, però també un any en què s’han encès llums d’esperança. Canvis polítics en una societat que reacciona davant la corrupció i la injustícia. Sorpreses que plantegen la possibilitat d’un futur diferent en la gestió del govern i en l’economia.
Canvis també a l’Església, amb un papa que ja va molt més enllà del tarannà o els simples gestos i que està començant a fer passos ferms. La seva intervenció en la Trobada de Moviments Populars al Vaticà no n’ha deixat cap dubte. «Terra, sostre i feina, això que vostès lluiten, són drets sagrats», es va atrevir a dir Francesc, que va voler escoltar les veus incòmodes de camperols i camperoles, de persones que protesten contra els desnonaments, que treballen pels drets de la infància o per protegir el medi ambient.
També amb l’arribada d’Osoro a l’arxidiòcesi de Madrid i les seves primeres paraules i aparicions públiques sembla que estem dient adéu a una forma de fer i ser Església, més fosca i poc amable, més endurida i encotillada. Aquests són els adéus que donen alegria, que alimenten l’esperança en la família humana.
Però aquest editorial ha de servir també per parlar d’altres adéus molt més domèstics. Els que en aquest cap d’any donem a dos grans col·laboradors d’alandar: Fernando Torres i José Luis Cortés. Per a tots dos només podem tenir paraules d’agraïment.
Fernando ha aportat durant cinc anys la reflexió entorn a l’Evangeli a cada número de la revista, ens ha regalat les seves fotos i també ha portat al consell de redacció temes d’Església des d’una visió crítica en moltes ocasions, però sempre en comunió i amb voluntat conciliadora.
José Luis ha omplert amb el seu humor les pàgines de la revista durant aquest últim any, com ho havia fet en ocasions innombrables des dels inicis d’alandar, fent-nos reflexionar, comprendre l’Església d’una altra manera, replantejar els principis i els fins.
Diem adéu així a 2014 i iniciem 2015 amb reptes i desafiaments, amb l’esperança renovada i amb moltes ganes de seguir alandando.
