Fa algunes setmanes el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va afirmar en una entrevista que a Espanya «s’ha perdut la por a perdre el lloc de treball». Sort que en el resum de l’entrevista assenyalaven que aquesta por ja no existeix «entre les persones que tenen feina». Per descomptat, hi ha altres (moltes) que ja no tenen ni feina ni pors, perquè ja no els queda res a perdre. I, per descomptat, el que han perdut alguns dels nostres polítics és el contacte amb la realitat.
Es parla de recuperació econòmica, llancen campanes al vol dient que s’acosta el final de la crisi. Però en el nostre entorn proper segueixen quedant massa persones a l’atur, massa talent desaprofitat, massa persones a qui l’esperança se’ls va esgotant. I els que sí que tenen feina treballen avui en condicions molt més precàries, amb sous menors i contractes més curts. Freelances, flexibilitat, coworking, col·laboració… paraules que es venen com un nou paradigma i que amaguen una realitat d’afebliment de les classes mitjanes i augment de la desigualtat.
Així i tot, polítics com ara De Guindos -per citar-ne algun, que n’hi ha més i de tots els colors- s’atreveixen a fer declaracions com aquestes i baixen tímidament l’IRPF i anuncien aquestes grans mesures que precedeixen als períodes electorals (ens sap greu, ja no colen). Fins i tot reneguen del que diuen les enquestes perquè, en aquest camp, fa l’efecte que també han perdut el contacte amb la realitat.
Però el temps posa a cadascú al seu lloc. O, almenys, això diu la saviesa popular, que acostuma a ser precisa. I després hi haurà qui s’estranyi, qui es porti les mans al cap, qui s’escandalitzi, fins i tot. Quan la cosa era tan senzilla com sortir de la bombolla, obrir els ulls i mirar al voltant.
- La justicia social pasa por una justicia fiscal - 29 de mayo de 2023
- Gasto militar y belicismo en España - 23 de mayo de 2023
- Mujeres adultas vulneradas en la iglesia - 18 de mayo de 2023
