Foto de família

  • por

pag4_temadeportada1_web-13.jpgLa família és un nucli que, al llarg de la història, s’ha mostrat com a inherent a l’ésser humà i, al mateix temps, com a estructura mutable que ha canviat i evolucionat enormement al llarg dels segles i els mil·lennis. El clan, la tribu, el matriarcat, el patriarcat, la cort, el nucli domèstic, la família nuclear… tantes formes que omplen els llibres d’història i antropologia.

Les estructures de família han estat summament diverses al llarg de la història i, malgrat això, la moral que pretenen la jerarquia catòlica i els moviments conservadors sembla unívoca: un home, una dona i els fills i filles que vulgui enviar Déu. Aquest és el model que lloa la Conferència Episcopal a les misses multitudinàries i el que es defèn des del Vaticà amb les Trobades mundials de les Famílies, la més recent de les quals es va celebrar la passada primavera a Milà.

No obstant això, la família continua evolucionant i no respon a aquest model arquetípic. La foto de família ha canviat progressivament i amb naturalitat: parelles del mateix sexe que poden accedir al matrimoni amb els mateixos drets, famílies que adopten o acullen menors (del mateix país o per mitjà d’adopció internacional), parelles separades i divorciades que tornen a unir-se a altres persones aportant els seus fills i filles, famílies monoparentals (per circumstàncies vitals o per decisió, com ara és el cas de les dones que decideixen recórrer a la inseminació artificial)…

Tots aquests nous models de família són progressivament acceptats per la societat, que els veu cada vegada amb més quotidianitat. Les sèries de televisió –com a reflex i al mateix temps model social– en són un bon exemple. Una de les de més audiència, Modern Family (família moderna) mostra un esquema de nucli familiar a priori complex però en la base del qual està l’element fonamental, l’ingredient clau d’una família: l’amor mutu.
pag4_temadeportada2_web-12.jpg
Amor que, per descomptat, moltes vegades és difícil i genera conflictes: acceptar les diferències, compartir les dificultats del dia a dia, les limitacions i ferides de cada membre, la malaltia, la discapacitat, la mort.

Des d’alandar apostem per aquests famílies plurals, on no importa el sexe de les persones que amen o la seva edat o el seu origen o el seu vincle sanguini… sinó l’amor i l’aposta d’unes persones per altres. La família, quan el món trontolla i sembla perdre els seus referents, continua oferint-se com a una realitat gojosa, plena de vida en aquests temps de crisi. El port a què arribar, l’àncora a què agarrar-se.

Això sí: una família tan plural i tan diversa com aquella de Natzaret a la qual preguem. Maria, una jove mare soltera; Josep, un pare putatiu gran; Jesús, un rebel que es va enfrontar al seu temps. En realitat, la Sagrada Família se’ns presenta com a model, però no per ser home, dona i fill, sinó per com ens ensenya que la generositat, la comprensió i la confiança són el millor adob perquè la vida doni fruits d’amor.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *