Un dels primers sectors que es va veure retallat amb l’arribada al poder de Mariano Rajoy va ser el de les energies renovables; un sector que en el nostre país estava sent florent i estava creant llocs de treball mitjançant la instal•lació de parcs eòlics i plafons solars, de manera especial en l’àmbit rural. L’energia natural de l’aire i del sol, que abunda a Espanya, a partir d’ara tindrà un aprofitament molt més minso. Per exemple, les fonts de l’Associació de la Indústria Fotovoltaica (ASIF) anunciaren no fa molt que aquesta energia renovable, la més castigada per les rebaixes de les primes, ja ha carregat «amb el 50% de les retallades del sistema elèctric», en total uns 2.200 milions d’euros. Per conèixer amb detall el tipus de retallades que està patint el sector de les energies renovables, hem parlat amb José Luis García Ortega, responsable de l’Àrea d’Investigació i Incidència en Greenpeace Espanya.
Com era la situació de les energies renovables a Espanya abans de la crisi?
Les renovables han estat bastant al marge de la crisi econòmica perquè portaven un ritme de creixement important i comptaven amb un sistema públic de recolzament eficient, encara que sotmès a moltes incerteses, canvis, sotracs polítics… Quan s’inicia la crisi continuen el seu creixement i es troben amb dificultats per manca de finançament perquè no hi ha crèdit. Però això es podia compensar perquè, si el sistema de recolzament garantitza la rendibilitat, s’acaba trobant crèdit.
Avui dia quina és la situació? Com ha afectat la crisi al sector?
Amb el nou govern ens hem trobat que, utilizant la crisi econòmica com a excusa, s’han paralitzat tots els projectes d’energies renovables que estaven previstos o podrien haver-se engegat. Diuen que la moratòria és temporal, però realment és indefinida: s’ha paralitzat el sistema de recolzament.
Per què les energies renovables necessiten aquest recolzament públic? No són rendibles?
Aquest sistema de recolzaments no hauria d’ésser per sempre, és transitori, però cal per la gran inversió inicial que suposa engegar-lo. Les energies renovables cada vegada costen menys i cada vegada és menor el recolzament que se’ls ha de donar; moltes ja no l’anaven a necessitar i gairebé totes en la pròxima dècada. És ara quan cal aquest recolzament per tal de recollir els beneficis de manera perpètua en els pròxims anys. És com pagar la carrera a un estudiant de Harvard i, quan ja està a cinquè, dir-li que per la crisi se li retira la beca.
En què consisteix la moratòria imposada al sector?
El preu que paguem en la tarifa de la llum no dóna per a totes les despeses que hi ha, per un invent del govern anomanat «dèficit de tarifes». Aquest preu és una suma d’allò que costa produir l’electricitat més les despeses regulades (recolzament a les despeses de xarxes elèctriques, organismes que hi intervenen, recolzament a energies renovables…). El govern, des de l’època de Rodrigo Rato, va decidir que paguéssim una quantitat menor a aquesta suma. La diferència és aquest dèficit que s’ha anat acumulant, uns 24.000 milions. Per pal•liar el dèficit, doncs, d’on es retalla? De la part que decideix el govern. I el primer que s’ha retallat és aquest recolzament a les energies renovables; no han retallat el recolzament al carbó, a les centrals tèrmiques. Ens han dit pública i explícitament que «s’han de parar les renovables». Han dit que és temporal, però no han dit per quan de temps; per tant, és una paralització indefinida.
Què creu vostè que ha motivat aquesta decisió del govern?
Els interessos de les cinc principals companyies elèctriques és el que hi ha darrere d’aquesta decisió. Són empreses que guanyen molt produint energia i tenen ja una sèrie de centrals recentment construïdes i les volen rendibilitzar (nuclears, de carbó, de gas…) Com que s’han desenvolupat molt les renovables, hi ha més producció d’energia i, paralel•lament, amb la crisi la demanda ha caigut; n’hi ha plantes que no funcionen tot el que ho haurien de fer per tal de ser rendibles.
Quines conseqüències pot tenir tot això per al planeta?
L’efecte que havien tingut les renovables era el descens de les emissions de CO2, cosa que no s’havia aconseguit mai a Espanya i érem a prop d’acomplir l’objectiu del Protocol de Kyoto. De fet ja hi ha hagut una pujada l’any proppassat pel recolzament que es dóna per la crema del carbó. Estem fent tot el contrari d’allò que hauríem de fer. Amb les retallades tornaran a pujar les emissions i s’accentuarà el canvi climàtic que ja estem veient. Les conseqüències seran de malson.
I quines seran les conseqüències per a la societat?
Com a consumidors d’energia, tot suposant que els efectes sobre el planeta no ens importessin, des de la butxaca el que passa és que deixem de pagar per recolzar les renovables però, com que hi ha aquest dèficit, no notarem cap estalvi i no ens beneficiarà que s’hagi invertit fins ara en renovables. A més, ens aboca a què els preus de tota l’energia que comprem ens vinguin marcats de fora. L’energia que tenim aquí, a dojo i gratuïta, és el sol, el vent… Les renovables ara tenen una despesa, però allò que hàgim d’invertir en elles ho recuperarem com una energia que no l’haurem de comprar a ningú. Per contra, d’aquesta manera estem subjectes a què, per exemple, una pujada del petroli afecti al que paguem.
Quines alternatives planteja Greenpeace en aquest sentit?
El nostre estudi «Energia 3.0» és un exemple real de com es pot desenvolupar. És una anàlisi quantificada de com es podria organitzar el sistema energètic per tal de consumir menys, tenir menys necessitats i que totes les nostres necessitats d’energies es puguin cobrir amb energies renovables. Es podria reduir el nostre consum a la meitat d’aquí a 2050. Però les decisions que es prenen es fan tot mirant al «curt-terminisme» més escandalós. No hi ha intel•ligència en la presa de decisions. Hi ha plans energètics però, fins i tot els de més llarg termini, només miren a 2020 i s’ha de mirar molt més enllà i és aquí on s’han de posar aquests objectius per arribar a consumir 100% renovables. Totes les normatives, lleis i plans, han d’estar enfocades a això. No significa que s’hagi de viure pitjor; de fet viurem probablement millor quan apliquem tot això.
Quines retallades, a més de les anunciades pel govern, poden tenir efectes sobre el medi ambient?
En la mesura que es deixin de fer barbaritats (plans d’infraestructures rocambolescos, autopistes i aeroports que no calia…), les retallades poden tenir conseqüències positives. Tot allò que ens evitem en obra pública, que l’únic que feia era consumir recursos i reduir emissions, és positiu. Però cal que hi hagi una crisi per tal de canviar la nostra forma de funcionar? Tot sabent que aturar aquest tipus de coses té beneficis socials i ambientals, no és millor fer-ho de bell antuvi?
Quines conseqüències poden tenir en les retallades altres sectors com el de la I+D?
Hi ha també la doble vessant, perquè al sac de la I+D s’hi pot ficar de tot. Per exemple, els recursos d’investigació a nivell europeu més de le meitat són per a les energies nuclears. En allò que no s’hauria de retallar és en tecnologia de xarxes intel•ligents, en eficiència energètica… Hi ha d’altres investigacions que tant de bo es quedin aturades, com ara les de biotecnologia per a productes transgènics; les retallades en això ens reportaria un benefici. Hem d’anar cap a un desenvolupament que ens resulti sostenible, perquè no podem estar creixent de manera infinita com si això fos possible, quan això és físicament impossible perquè aquest planeta és finit i els nostres recursos són finits. El més finit que hi ha és la capacitat que té l’atmosfera d’absorbir CO2.
