Cançons que trenquen estereotips

  • por

pag5_temadeportada_web-5.jpgNo és la primera vegada que sorgeix un projecte en el qual es reivindica, a través de l’art, la dignitat de les persones que viuen en el carrer. No obstant això, la novetat de la “Fàbrica de Cançons” que va edificar el músic i compositor Rafa Sánchez (Madrid, 1968) radica en que el resultat final, el disc que veurà la llum després de l’estiu, es basa en l’aportació d’un grup de persones sense llar amb les quals Sánchez va compartir moltes hores, gràcies a la col•laboració de la Fundació RAIS. Tot va començar l’octubre de 2010. “En principi, quan iniciem el projecte, l’única cosa que jo buscava era posar en marxa un taller en el qual poder treballar des de la creativitat i l’art amb un grup de persones que tenen molt a dir i a qui la societat els ha tornat la cara”, recorda el músic madrileny, “pare de la idea”. Un any i mig després ja havien escrit la lletra i la música d’entre 40 i 50 cançons, “moltes de les quals vam compondre en temps real i altres que vaig acabar de ‘cuinar’ a casa, utilitzant com a ingredients allò que s’ha xerrat en l’hora i mitja de sessió que ens ajuntava tots els dimarts”, assegura l’artista.

Dolça malaltia

Rafa Sánchez pateix, com ell mateix reconeix, “una dolça malaltia” que li porta a compondre cançons sense fre, quasi compulsivament. Si mirem el “historial musical” d’aquest professor d’Educació física podem comprovar la seva participació, sempre desinteressada, en nombroses iniciatives solidàries que van d’actes de reivindicació de la memòria històrica; de solidaritat amb les víctimes del terratrèmol d’Haití (2010, organitzat per Intermón Oxfam); en contra de la Guerra d’Iraq o a favor de la defensa dels drets humans, amb Amnistia Internacional. Però potser la seva acció més coneguda a través dels mitjans de comunicació va succeir quan l’octubre de 2010 -i amb Carolina Muñoz, l’altra meitat del seu grup Un més Una– va escriure una cançó dedicada a cada un dels 33 miners sepultats en la mina de coure de Sant Josep, a Xile. Cada tema portava per títol el nom i el primer cognom del receptor i, per a escriure-les, els seus autors van buscar documentació en notícies i reportatges que es van publicar sobre aquests treballadors que finalment van sortir il•lesos de l’aventura. Uns dies abans, Rafa els va poder fer-les arribar a través del programa “Hoy por hoy” (cadena SER) perquè les escoltessin, com a mitjà per a pujar-los la moral a l’espera del rescat.

La Fabrica de Cançons, un projecte organitzat per la Fundació RAIS i recolzat per l’Obra Social de Caja Madrid, va superar en les seus resultats les millors prediccions que van poder fer-se quan es va iniciar. Les composicions es basen en històries explicades per Oliver, Rosada, Rafa, Amparo i Mariano, un grup de persones sense llar que van transformar les seves experiències del carrer en textos replets d’esperança. “Al final ens ha quedat un disc molt lluminós”, reivindica l’optimisme de Sánchez, “que no es delecta ni en el dolor ni en la soledat”. L’àlbum, que ha comptat amb una producció de luxe i amb la participació d’alguns dels millors músics d’estudi del país, tindrà entre les seves veus invitades Pedro Guerra, Raimundo Amador, Sole Jiménez (ex Presuntos Implicados), Miguel Campello (exBestiola) i Clara Montes.

Menyspreu en la mirada

Des dels que impulsen aquesta bella iniciativa es remarca que el projecte pretén ser una via per a suscitar una mirada diferent en la societat respecte a aquest col•lectiu, que s’allunya dels estereotips. El promotor de la idea insisteix en el fet que “el que més els dol a ells i elles no és la fam, ni el fred. Ni tan sols la soledat. El que els colpeja amb major crueltat és el menyspreu que acompanya la mirada de la majoria de les gents amb què es topen en el carrer”. I prossegueix: “Això resulta encara més dur quan reflexiones i t’adones que a qualsevol, de la nit al dia, la vida li pot donar un gir copernicà i acabar trobant-se en la seva mateixa situació”.

A l’hora d’avaluar els resultats de l’experiència, totes les parts implicades es mostren eufòriques. Sobretot en el que té a veure amb l’efecte positiu que ha tingut amb la persones del carrer que han participat en el taller. Segons Fernando Vidal, president de la Fundació RAIS, “aquest projecte li dóna veu sobre la seva vida, els seus sentiments i també sobre les seves potencialitats”. Per a Rafa Sánchez “el procés creatiu en què s’han vist implicats ha potenciat la seva capacitat terapèutica. Persones travessades per la culpa, sense autoestima, es veuen protagonistes d’un procés en el qual se’ls té en compte, on poden aportar idees”. “Quan trobaven una paraula o una rima, s’organitzava una festa, ja ja ja”, rememora, feliç pel resultat.

Per a més informació:
En la Xarxa: www.rafasanchez.org
En Twitter: @fabricanciones

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.