Llibertat, diàleg, respecte

  • por

pag1_temadeportada_web-29.jpgVivim moments d’efervescència política, d’interès pels assumptes públics, que és com dir els que competeixen al conjunt. Indignació, protestes de variades formes, alternatives, propostes… són variats llenguatges amb què la ciutadania expressem el nostre interès i voluntat de participar.

A Catalunya aquesta efervescència té caràcter propi. A les retallades de drets, l’increment del control social i la devaluació de la democràcia, s’hi uneixen temes que tenen a veure amb la identitat, l’encaix en àmbits polítics més amplis, la manera d’organitzar-se i la voluntat d’expressar-se com a poble.

Què està passant a Catalunya? La resposta no és fàcil, ni única (això, mai res), ni senzilla. No només perquè les perspectives són diverses, sinó perquè no es tracta d’un esdeveniment, d’un fet puntual, sinó d’un procés, del qual el present en forma part. I, per descomptat, perquè hi ha tants punts de vista com parells d’ulls que miren. Tants, que ni en la manera d’anomenar hi ha coincidència.

Amb la voluntat de comprendre, d’oferir visions i claus de lectura que ajudin a entendre el moment present d’una manera que ens dugui a l’empatia i el diàleg, alandar s’ha dirigit a un seguit de persones que, amb un ventall de perspectives el més variades possible, poden aportar elements per entendre el moment que es viu a Catalunya i apuntar quin paper li toca a l’Església. Volem abordar-ho de manera que mogui al diàleg i al compromís, que són trets que caracteritzen totes les persones entrevistades: tarannà dialogant i compromís ciutadà i eclesial.

Encara que cada persona posa l’accent en aspectes diferents, gairebé sempre complementaris, hi ha coincidències. Coincideixen a considerar que és un moment complex; en que no hi ha respostes úniques; en la necessitat d’un debat que inclogui totes les veus. I coincideixen en que el paper de l’Església és el respecte, el diàleg i el compromís amb el seu poble, del qual en forma part.

Temps de dinamisme polític són temps de conflicte, tan enganxat sempre a la pell dels éssers humans. Només les societats lànguides i moribundes es veuen lliures de conflictes i, per descomptat, no és el cas de la catalana. Gestionar-los amb llibertat, diàleg i respecte contribuirà a que els següents passos del procés que és la vida de les persones i la història dels pobles siguin una aventura on cadascú trobi el seu lloc.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.