Arcadi Oliveres: «A Catalunya es barregen el descontent pel fracàs de l’Estat de les autonomies i la deplorable situació socioeconòmica»

  • por

pag4-5_temadeportada_arcadi_web-2.jpg1. Quina és la seva lectura d’allò que passa a Catalunya en aquests moments i les sortides possibles?

Probablement a Catalunya i en el moment actual s’estan barrejant dos tipus de qüestions. D’una banda, el descontentament pel fracassat «Estat de les autonomies”, expressat en el fre al desenvolupament estatutari, en la manca d’un sistema pressupostari propi i en les constants amenaces del Govern estatal a les llibertats més elementals, que es manifesten, per citar-ne exemples importants, en amenaces al català com a llengua vehicular, en un desenvolupament legislatiu molt restrictiu per a les administracions locals i en un projecte de llei de seguretat ciutadana vergonyós que demostra que davant la manca de la «força de la raó» s’aplicarà «la raó de la força». Per descomptat que molts d’aquests elements no afecten exclusivament a Catalunya, sinó també a la totalitat dels ciutadans de l’Estat, però tot això va acompanyat en el cas català del constant menyspreu a les reivindicacions del dret d’autodeterminació dels pobles.

D’altra banda, la deplorable situació socioeconòmica que afecta granment la dignitat dels ciutadans no és, en absolut, acceptable. Les xifres d’atur, el desmantellament de l’estat del benestar, l’enorme creixement de les desigualtats socials, la inconcebible despesa militar, el rescat a bancs plens d’actituds delictives, la cega obediència als dictats del poder financer internacional, les enormes dosis de corrupció, la constant burla a la democràcia realitzada pel Govern central, l’abandonament dels intents d’avançar cap a la justícia universal i l’homicidi d’aquells que aspiren a creuar la frontera cap als països del Nord no poden ser més que raons per voler desentendre’ns d’un Estat, el govern del qual -no en canvi els seus habitants- han fet gala d’actuar tan sols per a una minoria privilegiada i sense escoltar res més que les veus dels poderosos. Com algú ha dit, per aquest segon grup de raons, tots els pobles d’Espanya haurien de reclamar la seva pròpia independència.

2. Què creu que ha de fer i, a la vegada, pot fer l’Església catalana en aquesta conjuntura?

No crec que, en propietat, es pugui parlar d’una Església catalana. N’hi ha de comunitats de base, de congregacions religioses, de grups d’extrema dreta, de la jerarquia episcopal, de moviments apostòlics i molts altres. Segurament les actituds més vàlides en aquests moments serien, d’una banda, el de la pràctica de la caritat cristiana davant els enormes patiments de moltes persones i col·lectius i, potser, pel costat de la jerarquia, un aprofundiment del document Arrels cristianes de Catalunya, publicat el 1985. I, òbviament, en coherència amb aquests plantejaments, la creació d’una conferència, no només episcopal, sinó eclesial catalana.

Arcadi Oliveres és economista. president de Justícia i Pau i membre del Procés Constituent

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.