Per a persones de carn i ossos

  • por

Urge una revisión de la moral sexual para adaptarse a la realidad de las relaciones humanas. Quan aquest número d’alandar arribi a les bústies hi haurà al Vaticà un centenar de persones –la majoria d’elles varons cèlibes- debatent sobre la família.

Més en concret, segons els documents previs de treball que s’han fet públics, parlaran sobre la separació cada cop major que existeix entre la moral oficial de l’Església catòlica i la vida real dels homes i dones que formen aquesta Església. El paper i la realitat. “Hi ha un creixent contrast entre els valors proposats per l’Església sobre matrimoni i família i la situació social i cultural diversificada en tot el planeta”, afirma l’Instrumentum Laboris.

Sense cap dubte és necessària una reforma en multitud d’aspectes relacionats amb la moral sexual i la vida familiar. En una societat i en un món com l’actual ja no hi tenen lloc els preceptes morals nascuts fa segles, en una època en la què l’esperança de vida era de gairebé 40 anys i la ciència no tenia encara coneixement de multitud de realitats humanes.

Ja no té sentit el rebuig al divorci, ni és acceptable la discriminació de les persones homosexuals, ni és humana l’actitud davant el VIH, ni és realista el veto als mètodes anticonceptius o la prohibició de les relacions prematrimonials. Preceptes que ja gairebé ningú compleix des de fa dècades. La moral sexual i l’actitud obscurantista de l’Església jeràrquica davant dels temes de família han fet allunyar-se milions de persones de la veritat alliberadora de l’Evangeli. I és una llàstima.

Ja ho afirmava el cardenal Carlo Maria Martini poc abans de morir: “Hem de preguntar-nos si les persones encara escolten els consells de l’Esglésa en matèria sexual. L’Església és encara una autoritat de referència en aquest camp o només una caricatura en els mitjans de comunicació?”.

Estem davant d’una bona oportunitat. La simple convocatòria del Sínode de la Família denota, per descomptat, una voluntat renovadora per part del papa Francesc. També n’és un signe el treball previ, amb el qüestionari que el Vaticà va enviar a les diòcesis i que ha estat contestat per creients i comunitats de tot el món –fins i tot d’Espanya, encara que la Conferència Episcopal s’entestés en no difondre’l. Per això, són moltes les esperances que ha despertat aquesta assemblea dels bisbes, encara que també són moltes les veus que criden a no alçar les campanes al vol. En el present número d’alandar reflexionem sobre aquest tema, des del convenciment que la primacia de la consciència és la que ha de guiar les decisions dels cristians i cristianes adults, molt especialment en la seva vida íntima i familiar.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.