Neus Forcano i Aparicio: «els temps de crisi són, a la vegada, temps vibrants, esperançats, sorprenents i creatius»

  • por

pag4-5temadeportada_neus_web-2.jpg1. Quina és la seva lectura d’allò que passa a Catalunya en aquests moments i les sortides possibles?

La primera resposta que em surt dir és que vivim temps «contradictoris». Percebo, d’una banda, la tensió i els problemes de moltes famílies que malviuen en la misèria. Patim un atur desmesurat, un frau fiscal permès pels governs i unes retallades dràstiques dels serveis públics que fan augmentar les desigualtats socials com mai. Segons unes dades de la Fundació Bofill de Barcelona, publicades aquest mateix febrer del 2014, Catalunya es troba entre els països europeus amb més pobresa infantil i abandonament prematur dels estudis.

Sento també l’abús i la pressió sobre el sistema escolar públic, que se’l força en direcció contrària a fer de les escoles centres de descoberta de l’entorn, centres de formació del pensament humanista i crític, espais on s’aprengui a valorar el patrimoni cultural propi on estan arrelades. Noto una creixent perplexitat entre els meus conciutadans i conciutadanes, no tant per la possibilitat d’imaginar un país independent i voler decidir-ho democràticament, sinó per la malfiança davant d’uns polítics que poden estar manipulant les il·lusions sobiranistes del poble per amagar uns pressupostos antisocials i unes interessades privatitzacions dels serveis públics de l’ensenyament i la sanitat.

D’altra banda, els temps de crisi són, a la vegada, temps vibrants, esperançats, sorprenents i creatius. I participant en el Procés Constituent he descobert persones de pensament i tarannàs molt diferents que afronten la crisi amb creativitat i lluita solidària per al bé de totes i de tots. Són persones que no es donen per vençudes i que tenen aquella obertura de visió de què parlava Molara Ogundipe, feminista nigeriana, quan deia que el poble ioruba considera que tenir “cultura” és anar més enllà de les necessitats egoistes i individuals, i suposa cultivar un eixamplament de la consciència social i comunitària.

2. Què creu que ha de fer i, a la vegada, pot fer l’Església catalana en aquesta conjuntura?

Sorprenentment per a molts companys i companyes del Procés Constituent que provenen d’organitzacions polítiques d’esquerres, hem pogut fer algunes trobades i reunions en els espais d’escoles concertades o centres parroquials amb més facilitat que no pas en espais municipals com ara centres cívics, que són cars i plens de traves burocràtiques quan s’hi vol accedir. En canvi, hi ha hagut aquesta solidaritat i complicitat amb ordres religioses i centres catòlics…És un exemple més d’aquesta “contradicció” benvinguda amb què visc el país si permet que vells prejudicis es trenquin per unir-nos en un objectiu comú: aturar aquelles polítiques que volen afavorir els responsables del deute a costa d’endeutar la majoria de la població.

També veig en les comunitats de base i en la institució eclesial, doncs, aquesta actitud oberta i lluitadora que es correspon a la d’una “mística d’ulls oberts” o a la d’una teologia de la resistència, que duu a comprometre’s a favor de la justícia social i de la llibertat d’expressió i de pensament. No cal dir que hi ha intents, dins l’església catòlica de tot l’Estat, de fer callar persones amb veu crítica i pacífica aprofitant l’avinentesa que alguns polítics s’escolten els seus clams. Als grups ultradretans i en contra de la despenalització de l’avortament en els supòsits acceptats que hi havia, els agrada pressionar els bisbes perquè exerceixin la seva autoritat de forma impositiva i jeràrquica. Vull reivindicar, per això, la postura valenta i decidida a no fer cas d’aquestes pressions que va rebre el bisbat de Lleida fa pocs dies davant de les amenaces per una xerrada que la germana Teresa Forcades havia de fer dins el cicle d’unes conferències sobre mística i saviesa.

Veig sovint la frescor i la joia de les cares de la gent en sentir un discurs esperançat que convida a sentir-se subjecte de ple dret i que encomana a l’acció. I ens trobem, tant persones creients com no creients, en una xerrada sobre espiritualitat, o bé participant arriscadament en les accions contra els desnonaments, contra la pujada dels transports públics o contra les retallades sanitàries i el tancament d’ambulatoris als barris. Tant de bo les “Marxes per la dignitat i contra l’atur” convocades pel 22-27 de febrer, que travessaran diferents poblacions del Baix Llobregat per arribar fins al Parlament, ens reafirmin el desig de justícia i ens facin recuperar el sentit autèntic de la política i de la democràcia.

Neus Forcano i Aparicio és membre del Procés Constituent

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.