Amb molt de gust, consum responsable

  • por

pag4-5_temadeportada1_web-10.jpg«Nosaltres estem menjant perquè altres estan passant gana. La pobresa al món és un problema de distribució de recursos i cal tenir clar que aquests no són infinits», així de contundent es mostra Carles Ballesteros, professor de la Universitat de Comillas, expert en temes de consum i col·laborador habitual d’aquesta revista, alandar.

Per Nadal, els diferents engranatges de la societat capitalista es posen en marxa, perfectament lubricats per la publicitat. Els mitjans de comunicació ens bombardegen amb missatges de consumir novetats, aliments amb sobrepreu, regals, ornaments… Un estil de vida on l’opulència és el principal eix sobre el qual giren aquestes festes. Els cristians i cristianes hem d’abanderar el missatge de compartir el moment amb altres persones, sense que destaquin pel materialisme dels regals. Hem d’apel•lar a reduir el consum i buscar la responsabilitat personal en cada acte, més que mai en el període nadalenc. I, sobretot, tenir una visió molt crítica davant la publicitat.

Algú que consumeix responsablement és aquella persona que, davant d’una determinada elecció de compra, es planteja una sèrie de criteris ètics que li fan inclinar o declinar la seva elecció. Cal ser conscients que situacions d’injustícia que viu el planeta se segueixen produint per l’especulació, per un comportament sense escrúpols en els grups financers que maneguen els mercats, que fomenten ritmes de consum insostenibles per a la humanitat. La suposada llibertat d’elecció que tenim per triar entre milers de productes i marques suposadament diferents és absolutament fal·laç. La concentració oligopolística té conseqüències molt negatives sobre la producció, el poder d’elecció de la persona que consumeix i el medi ambient.

pag4-5_temadeportada2_web-7.jpgEls nostres actes quotidians poden ajudar a transformar la societat. Podem canviar pràctiques per contribuir a un món millor. Llegir l’etiquetatge, qüestionar l’origen o la composició dels productes, acudir a botigues d’intercanvi, de segona mà o mercats solidaris, reduir, reutilitzar i reciclar per evitar el malbaratament.

Productes de temporada a productors locals (www.ecodes.org)

Des de la Fundació per a l’Ecologia i el Desenvolupament ens aconsellen que comprem verdura o carn de productors locals i que procurem evitar els aliments importats a quilòmetres de distància. Aquests tenen un impacte molt sever sobre el medi ambient: és el que s’anomena «petjada ecològica». Els distribuïdors fan servir molt combustible per al seu desplaçament i generen una gran emissió de gasos contaminants perquè els posem a la taula.

També recomanen evitar la compra de joguines que reprodueixin valors sexistes o homòfobs o decantar-nos per productes que tinguin menys embalatges. En aquests dies de desembre i gener la generació d’escombraries s’incrementa fins a un 30% i empaquetats, ampolles de vidre i plàstics són els que més augmenten.

pag4-5_temadeportada3_web-6.jpgSobre els peixos i mariscs, a més de preguntar a la teva peixateria de confiança, Greenpeace recalca els seus consells: millor salvatge que d’aqüicultura i que hagi estat pescat amb mètodes selectius. Rebutja les peces immadures i aprofita-les bé. Molt de compte amb els llagostins. La seva pesca salvatge afecta moltes espècies que són descartades i el de cria dirigida devasta els manglars. Evita els productes transgènics.

Regala bona energia (www.somenergia.coop)

Els carrers de les nostres ciutats s’omplen d’enllumenats multicolors i sofisticats cada Nadal. L’ajuntament de Barcelona ha destinat 450.000 euros a les llums que guarniran les seves places. Al de Madrid, malgrat haver-se anunciat una reducció del cost en un 20%, la factura pujarà a 1’9 milions d’euros.

Som energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre. Les principals activitats que realitzen són la comercialització i producció d’energia d’origen renovable. Estan compromesos a impulsar un canvi en el model energètic actual fins aconseguir el 100% renovable. La principal raó no és estalviar uns euros sinó generar energia neta i, sobretot, teva. El vent, el sol, l’aigua… són béns comuns que pertanyen a tota la humanitat, que hem de cuidar totes les persones i que totes tenim dret a utilitzar amb un ús racional, mesurat, responsable. Les grans empreses energètiques del nostre país han vist les orelles al llop d’uns quants, unes moltes persones que, gota a gota, anaven desconnectant de les seves xarxes i tractaven de ser autosuficients. Amb el suport de les administracions i dels successius marcs legislatius ancoren aquest poder empresarial, concentrant-lo, davant el consumidor. S’han de buscar alternatives. És possible regalar bona energia associant a la cooperativa familiars i amistats.

pag4-5_temadeportada4_web-3.jpg

Mercats socials (www.economiasolidaria.org/mercado_social)

pag4-5_temadeportada5_web-3.jpgHi ha un increment significatiu de productes i empreses que plantegen una altra forma de fer les coses i que tenen el consum responsable com a objectiu. Té a veure amb la crisi i amb la reflexió que ha suscitat sobre l’estil de vida i els valors, però també amb les noves formes d’autoocupació. Al final es tracta d’intentar ser coherents, de no reivindicar drets laborals en el nostre treball i després buscar els preus més barats sense importar què hi ha darrere. És un espai de consumidors, proveïdors i distribuïdors, on la ciutadania pot exercir l’opció de consum amb compromís social.

El comerç just, una alternativa real (www.comerciojusto.org)

El comerç just és una bona eina del consum responsable, anteposant criteris humans als mercantilistes, tant en l’individual com en les compres que duen a terme les administracions públiques. Aquest comerç alternatiu va néixer a Europa fa ara trenta anys amb l’obertura d’una botiga a Holanda el 1969, com a alternativa al model de desenvolupament dels països del sud i al model tradicional de comerç internacional. «Comerç, no Ajuda» és l’eslògan que resumeix una filosofia i un model de desenvolupament.

Tota aquesta filosofia es troba sustentada en dues premisses. La primera, que el comerç just s’entén perquè hi ha un comerç injust. Els canals de distribució i l’estructura del comerç internacional tradicional, en comptes d’afavorir els països productors de matèries primeres, els empobreixen encara més.

La segona, que el comerç just s’entén perquè hi ha consumidors i consumidores compromesos. A Espanya es comença a parlar d’aquest tipus d’intercanvis comercials a la segona meitat dels anys 80 tot i que, segons les últimes dades, sembla una realitat consolidada. La venda va créixer un 10% el 2013, situant-se en gairebé 32 milions d’euros, segons l’informe El Comerç Just a Espanya 2013. Diagnòstics i alternatives en clau europea, presentat el passat mes de setembre per la Coordinadora Estatal de Comerç Just. Encara que pogués semblar una quantitat molt respectable, el consum de productes alternatius per habitant al país està 15 vegades per sota de la mitjana europea.

Ankole és una regió del sud-oest d’Uganda on 4.300 famílies camperoles es van unir fa anys per formar la unió de cooperatives Ankole Coffee Producers Cooperatives Union (ACPCU) i produir el seu cafè sota uns principis justos i vendre’l a través d’aquesta xarxa. Gràcies a aquesta decisió, els productors han percebut fins a tres vegades més que en el mercat convencional. A les botigues que hi ha en moltes localitats de la nostra geografia és possible trobar detalls i regals d’alimentació i tèxtil sabent que, a més, contribueixen a respectar la dignitat de les persones que ho fabriquen.

L’aposta d’unes ONGD d’Església (amb el cartell del kétchup)

Després de la creació d’un departament conjunt d’estudis i incidència social, les ONGD PROCLADE, PROYDE i SED treballaran els propers anys el #ConsumoJusto com a eina fonamental de transformació social. A partir de la investigació i l’anàlisi conjunt de les seves bases socials, aquestes entitats han realitzat una sèrie de propostes de reflexió, sensibilització i acció dirigides a la societat civil, els poders públics, les empreses i els centres educatius de les seves respectives xarxes. Per exemple, El menjar no es llença és la campanya llançada per a aquest curs escolar i, així, arribar a 100.000 estudiants de tot el país, en uns 200 centres.
Més informació: www.aulased.org.

Roba feta amb dignitat (www.ropalimpia.org)

La Campanya Roba Neta, coordinada a Espanya des de 1989 per l’ONGD SETEM, no proporciona una llista de fabricants «nets». Però a la seva web ofereixen informació sobre els avenços socials de les empreses i quins passos han donat per aconseguir unes condicions laborals més favorables en les seves cadenes de distribució. Algunes empreses han donat passos amb la posada en marxa d’un codi de conducta que faci referència als principis de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Òbviament, també cal que les companyies s’assegurin de posar aquest codi en pràctica, i aquí és on comencen les dificultats. La campanya Roba Neta considera important que els sindicats, ONG i els treballadors i treballadores de cada país puguin donar la seva opinió en determinar com s’implementen els codis. La Ethical Trade Initiative al Regne Unit, la Fair Wear Foundation a Holanda i la Fair Labor Association als Estats Units són les iniciatives més conegudes en aquest sentit. Posar-les en marxa no vol dir que totes les peces de roba que l’empresa comercialitza siguin acceptables. Vol dir que l’empresa s’ha compromès a complir un programa de treball determinat i que els treballadors i treballadores i les seves organitzacions tenen el dret de presentar queixes si pensen que l’empresa membre ha infringit el codi.

Roba Neta aconsella que, quan comprem una peça preguntem per la seva procedència i forma de produir i, encara que la major part de les ocasions el personal que ens atengui desconeixerà les respostes, si insistim, arribarà un moment en què els seus supervisors acabaran demanant les respostes a les marques, farts de rebre preguntes del seu personal que no saben què contestar.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.