2015 a Taizé: un any per recordar i mirar el futur

  • por

pag4-5_temadeportada1_web-17.jpgEnguany la comunitat de Taizé està de celebració. Fa cent anys ençà naixia el Germà Roger, fundador d’aquesta comunitat ecumènica, famosa arreu pel seu objectiu de voler unir les Esglésies cristianes i acollir joves que cerquen un lloc per pregar, per trobar-se i per donar sentit a les seves vides.

Roger Louis Schutz-Marsauche, més conegut com Germà Roger, Roger de Taizé o Frère Roger, va néixer a Suïssa el 12 de maig de 1915, fill d’un pastor protestant. Va estudiar Teologia a Lausana i Estrasburg i el 1940, a l’edat de vint anys, va deixar el seu país natal per establir-se a França, el país de la seva mare. Va estar immobilitzat durant anys per una tuberculosi pulmonar i durant aquesta malaltia va anar madurant en ell la crida de crear una comunitat.

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial va tenir la certesa que –de la mateixa manera que la seva àvia havia fet durant la primera gran disputa- havia d’ajudar a les persones que patien a causa del conflicte bèl·lic. El llogaret de Taizé, on es va establir, es trobava en un turó molt proper a la línia de demarcació que dividia França en dues: una bona situació per acollir persones refugiades que escapaven de la guerra.

A Taizé, gràcies a un petit préstec, el germà Roger va comprar una casa abandonada des de feia anys i les seves dependències adjacents. Va proposar a una de les seves germanes, Geneviève, que vingués a ajudar-lo en la seva feina d’acollida. Comptaven amb pocs mitjans: sense aigua corrent, anaven a buscar l’aigua potable a un pou proper a l’indret. El menjar era modest, sobretot sopes fetes amb farina de blat de moro comprada a baix cost en el molí del costat.

Vida en comú

Entre els refugiats que s’allotjaven hi havia també persones de religió jueva o agnòstiques. Per discreció cap a aquells que acollien, el germà Roger resava sol, sovint sortia a cantar lluny de la casa, al bosc. Els pares del germà Roger, sabent que el seu fill i la seva filla es trobaven en una situació de risc, varen demanar a un amic de la família, un oficial francès retirat, que vetllés per ells. A la tardor de 1942 els va advertir que havien estat descoberts i que havien de marxar de Taizé. A causa d’això, Roger va viure a Ginebra fins al final de la guerra i allí fou on va iniciar la vida en comú amb els primers germans fins que varen poder retornar a Taizé al 1944.

Al 1945, un jove jurista de la regió va crear una associació per encarregar-se de nens i nenes a qui la guerra els havia privat de família. Va proposar als germans acollir a alguns d’ells a Taizé, però una comunitat d’homes no podia rebre menors, així que el germà Roger va demanar a la seva germana que tornés a Taizé per ocupar-se dels petits i ésser com una mare per a ells. Els diumenges, els germans rebien també als presoners de guerra alemanys que estaven reclosos en un camp prop del llogaret.
Mica en mica alguns homes joves van venir a unir-se als primers germans i, el dia de Pasqua de 1949, set germans es varen comprometre per a tota la vida a guardar el celibat, portar una vida comuna i viure amb una gran senzillesa.

En el silenci d’un llarg retir durant l’hivern 1952-1953, el fundador de la comunitat va escriure la Regla de Taizé, on va redactar per als seus germans «l’essencial per permetre la vida en comú». En temps de la Guerra Freda va arribar a l’Alemanya Oriental, on va fer parlar molt per les seves aparicions públiques. El seu carisma, la seva personalitat afable i la seva capacitat per escoltar les persones més joves fou observada fins i tot per la policia secreta del règim de l’ex RDA, la Stasi, la qual el va incloure en les seves actes.

pag4-5_temadeportada2_web-9.jpg

Peregrinació per tota la Terra

El 1962, la comunitat tenia ja la seva pròpia església, un gran pavelló que pot donar cabuda a més de 6.000 persones. En ella poden sentir-se unides persones ortodoxes, protestants o catòliques, ja que tots els detalls de l’ambientació estan cuidats per posar l’accent en el que uneix les Esglésies cristianes i no en el que les separa. Un oratori ortodox, la petita capella del poble i les sales d’activitats, juntament amb el paisatge del turó, fan de Taizé un lloc on es fa difícil no trobar-se amb Déu.

A poc a poc la comunitat va anar congregant cada vegada més joves i també persones adultes al voltant de la pregària ecumènica. Així, el Germà Roger va cridar al 1974 a un «Concili de la Joventut» al qual acudiren milers de persones. Des d’aleshores, hi ha germans de Taizé arreu del planeta, als barris marginals d’Amèrica Llatina i als punts socials àlgids de les ciutats africanes i asiàtiques. I, des de fa alguns mesos ençà, també a Kíev.

Amb la «Trobada Europea de la Joventut», que Taizé va iniciar el 1978 i que es realitza tots els caps d’any, així com amb la seva Peregrinació d’Esperanza per tota la Terra, que va començar al 1982, el Germà Roger va establir les bases per a un diàleg de reconciliació no violent entre els diferents pobles, religions i confessions. Va animar als i les joves a marxar pel seu propi camí, a més d’apel·lar a la consciència dels que tenen responsabilitats dins de la classe política.

No obstant això, el fundador de la comunitat, que va ser una icona d’esperança per a tants cristians i cristianes en els anys 70 i 80, mai va fer crides de tipus polític. Els horitzons de Roger eren d’acollida per a tothom i així fou fins a l’últim instant de la seva vida, amb les seves últimes paraules: «En la mesura que la nostra comunitat creu en la família humana possibilitats per eixamplar…».

Obertura a la joventut

El Germà Roger es va caracteritzar sempre per la seva obertura cap als i les joves, per la seva voluntat de traspassar fronteres, tant nacionals com religioses i per la seva serenitat interior. Va conservar aquests aspectes «fins a una edat avançada», escriu en el seu llibre autobiogràfic Danke, Frère Roger (Gràcies, Germà Roger), Klaus Hamburger, que fou germà de la comunitat durant trenta anys. «No passava un sol dia sense conversar amb dones i homes joves de diferents països», explica l’autor.
Aquesta actitud segueix éssent encara la més excel•lent de la comunitat de Taizé. Cada setmana de l’any centenars de nois i noies de tot el món comparteixen, en condicions molt humils, set dies d’estada i pregària a la comunitat. «Tenir l’experiència d’una vida senzilla compartida amb els altres ens recorda que Crist ens espera a la nostra existència quotidiana», expliquen els germans de Taizé. Al turó, la pregària comuna, el cant, el silenci i la meditació personal poden ajudar a redescobrir la presència de Déu i a retrobar una pau interior, un «per què viure» o un nou impuls.
Cada dia, els germans de la comunitat introdueixen una reflexió bíblica, seguida d’un temps de silenci i d’intercanvi en petits grups. A la tarda, els tallers ajuden a aprofundir en la relació entre la fe i la vida, a la feina, la solidaritat, les qüestions socials, l’art i la cultura, la recerca de la pau al món… A més, les persones que ho desitgen poden passar la setmana o el cap de setmana en silenci per trobar el temps d’escoltar com Déu es dirigeix a ells en la pregària, en la meditació de la Bíblia i en els fets de la seva pròpia vida.

pag4-5_temadeportada3_web-9.jpgEl 16 d’agost de 2005, el Germà Roger fou víctima d’una agressió que li va costar la vida: una dona psíquicament malalta el va apunyalar a l’església de Taizé causant-li la mort, als 90 anys. Es compleixen també el 2015, per tant, 10 anys de la seva mort, de manera que aquest és un any molt especial per a la comunitat.

Però els germans de Taizé i el seu actual prior, Alois, no han volgut que aquesta commemoració serveixi únicament per mirar cap enrere, sinó que la seva voluntat és, sobretot, mirar cap endavant. Per aquest motiu han convocat una sèrie d’activitats especials centrades en el futur de les Esglésies cristianes i en l’espiritualitat. Durant diverses setmanes es centraran en l’actualitat de la vocació religiosa i en la mirada cap a una solidaritat renovada. També, durant la primera setmana de setembre, congregaran a figures de la teologia a nivell internacional, per reflexionar al voltant de la teologia del Germà Roger amb un col•loqui internacional. El fundador de Taizé no va participar en els debats de la teologia universitària, però sempre va tenir amics teòlegs. Va desenvolupar una forma de pensament original, perceptible en els seus escrits, en la vida de la comunitat i en les trobades de joves. Va deixar innombrables textos i reflexions que entronquen amb l’essència humana i la trobada amb Déu.
En paraules del propi Roger, «en el més profund de la condició humana descansa l’espera d’una presència, el silenciós desig d’una comunió. Mai ho oblidem, aquest simple desig de Déu és ja el començament de la fe». Paraules que porten donant llum en el camí a moltes persones des de fa ja més de set dècades.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.