Un punt de vista creient davant la reforma de la llei de l’avortament

  • por

pag3_puntodevista1_web-5.jpgL’avortament és un tema difícil en cercles cristians. Tema espinós perquè els mal anomenats «defensors de la vida», valedors de la postura oficial catòlica, l’estigmatitzen i criminalitzen. Res tan conflictiu com ara tocar des del punt de vista de l’ètica cristiana les línies frontereres que marquen el principi i el final de la vida humana. L’argument teològic de fons rau en la imatge del Déu cristià, creador i donador de vida i la vida humana com a do diví per excel·lència. Per aquest motiu els representants jeràrquics de l’Església catòlica, garants i cancerbers d’aquesta doctrina, consideren reprovable la intervenció humana en casos d’interrupció d’un embaràs. La pregunta és si un constructe teològic elaborat en les albors de l’Edat Mitjana i sense reinterpretació en les coordenades socials i científiques actuals pot desbaratar un debat ciutadà crític, plural i democràtic que té present defensar la vida de les dones i el dret de les dones-dadores de vida a decidir.

Potser hem començat pel nus de la nostra reflexió i calgui contextualitzar primer. Ens ocupem en aquest article d’una reflexió amb perspectiva creient en la conjuntura d’una possible reforma de la recent llei sobre interrupció de l’embaràs. La Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, aprovada en l’última legislatura de Zapatero, despenalitza la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs durant les primeres catorze setmanes. El Ministeri de Justícia del Govern actual ha anunciat la seva pretensió d’eliminar el supòsit d’avortament en cas de malformació del fetus. És a dir, davant la difícil decisió de seguir endavant amb un embaràs en què es detectessin malformacions en el fetus, proposen que sigui la llei la que decideixi per les dones i la decisió sigui seguir endavant amb l’embaràs.

D’altra banda, el Comitè Bioètic, òrgan consultiu independent sobre matèries relacionades amb les implicacions ètiques i socials de la Biomedicina i Ciències de la Salut, que va ser creat el juliol del 2007, ha estat recentment reconstituït per membres majoritàriament afins als postulats més retrògrads de l’Església catòlica. Quan gairebé un 80% de la població espanyola està d’acord amb l’avortament en un supòsit de malformació fetal, no ho considerem en absolut un òrgan independent ni un instrument útil per a una societat plural i oberta com ara l’espanyola.
pag3_puntodevista2_web-5.jpg
Darrere de la posició del Ministeri de Justícia hi ha una ideologia ultraconservadora vinculada al pensament de la teologia catòlica representada per la jerarquia. La tradició catòlica està profundament marcada pel patriarcat, però els homes no poden gestar ni són ells els que poden decidir negar-se a dur a terme un embaràs. Com podria acceptar el patriarcat que una cosa tan vital com ara la reproducció de l’espècie humana escapi al seu control? La insistència amb tints negatius moralitzants en tot el relacionat amb la sexualitat i la reproducció és un tret vigent i cridaner de la teologia oficial de l’Església catòlica actual. Diríem que en la jerarquia eclesial, constituïda exclusivament per homes cèlibes, continua havent-hi una obsessió pel control de la sexualitat i la capacitat reproductiva de les dones.

Trobem en comú, tant en la postura conservadora política com ara en l’eclesial, aquesta necessitat de vigilar i tutelar les dones, una consideració de les dones com a subjectes que no tenen autonomia, incapaces de prendre decisions lliures i responsables per si mateixes. Clarament es conculca el dret de les dones a decidir davant un supòsit de malformació en el seu embaràs, pel que entenem que es vulnera la imatge de les dones com a éssers autònoms i lliures. A més, des d’una raó ètica contemporània, la majoria de la població, que jutgem plural i amb capacitat crítica, es posiciona a favor d’avortar en l’esmentat supòsit. També en això advertim absent el respecte a la seva consciència, màxima entitat decisòria de l’ésser humà.

Ambdues postures menyspreen el valor de la consciència humana en una societat lliure i plural. En una combinació perfecta, la ideologia religiosa reforça perversament aquesta visió en consignar en Déu, l’ésser suprem, l’única capacitat de decisió que, en el seu nom, s’adjudiquen els seus representants temporals.

Tornant al nus d’aquesta qüestió, com a creients, com a persones crítiques, conscients, capaces d’interpretar la nostra fe amb les claus que ofereix la nostra raó cívica, ens fem la pregunta: en quina línia argumental es pot sustentar la proposta de la reforma de Llei ? I en quina teologia?

Catòliques pel Dret a Decidir és un moviment de persones catòliques, homes i dones, interessades en la reflexió al voltant de la desigualtat de gènere, no només a la societat, sinó també a l’interior de l’Església catòlica i a les tradicions religioses. Donem suport als drets de les dones, especialment aquells que estan relacionats amb la sexualitat i la reproducció humanes. Promovem debats per avançar en aquests drets. Treballem per un canvi de patrons culturals per aconseguir una societat més justa, inclusiva i capaç d’assumir la diversitat de gènere, racial, sexual, etc.

Més informació: http://cddespana.blogspot.com.es/

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.