“Treballem per a què les dones reconeguin el seu dret a decidir quina vida volen”

  • por

Raquel Vásquez en un encuentro celebrado recientemente en Madrid. Com a indígena, visqué la violència de l’exili a Mèxic a causa del duríssim conflicte armat viscut al seu país, Guatemala, durant trenta anys. Després, amb a penes 18 anys, visqué la violència d’un espòs indigne, d’aquells el qual el quocient intel•lectual no va més enllà del “O ets per a mi o no ets per a ningú”. Aquestes dues experiències marcaren profundament la vida de la Raquel Vásquez, coordinadora de l’Alianza de Mujeres Rurales, que passà de la “resignació” a la lluita activa pels drets de les dones. Són ja 18 anys d’esforç. En una recent trobada celebrada a Madrid, organitzada per Intermón Oxfam, ha compartit les seves experiències i les de les dones guatemalenques per aconseguir els seus drets.

Què és l’Alianza de Mujeres Rurales?

És un espai de convergència, que ens permet anar juntes a proposar canvis no només cap a fora, sinó també cap a dins, cap a nosaltres mateixes. Per això tenim una estratègia: la formació política integral, que va des de la sanació i el creixement personal fins a la investigació que ens permet descobrir la nostra realitat actual.

Com s’arriba a ser una líder?

Primer prenent consciència de les situacions, després capacitant-se i coneixent els drets que tenim com a persones i com a dones. Quan vaig començar a conèixer els meus drets em vaig adonar que podia haver estat lliure, sense manipulació i sense por. Aquesta presa de consciència em va portar a lluitar amb altres dones perquè arribessin a aquesta mateixa conclusió. Així vaig participar durant un any en una de les primeres escoles de formació de líders comunitaris. Tota aquesta experiència em va anar donant confiança en mi mateixa, reconeixent que podia ser una altra persona.

La dona guatemalenca coneix els seus drets?

Hem avançat, però no totes són conscients que tenen els seus propis drets i que no han de suportar una vida de violència. Aquí comença el paper de les qui hem superat aquesta situació, fent-les veure que no han de suportar una vida marcada per la violència a la pròpia llar, ja sigui pels pares, el marit, els germans o els sogres. Treballem per a què vagin reconeixent el seu dret a decidir quina vida volen portar.

Quin diria que és el dret més violat al seu país?

El punt més greu és el dret a decidir per ella mateixa, perquè -a la fi- engloba tots els altres drets. El fet de no poder decidir passa per no participar en l’educació, per no accedir a la salut, per no assentar a la terra, que a Guatemala és el mitjà de vida més fort. Per tot això, la dona no és reconeguda en tot el que fa.

Un sistema que divideix

Quina és la situació de la dona guatemalenca?

S’ha de resaltar que la dona indígena i camperola és la que menys oportunitats ha tingut en totes les facetes de la vida. Però això no treu que ens n’adonem que totes les dones, la rural i la urbana, tinguem les mateixes problemàtiques. En termes de violència totes patim la mateixa, estem marcades per ella. El sistema mateix ens ha dividit per ètnia, per formació, per classe social, amb el que hem aconseguit posar en comú la problemàtica que vivim pel fet de ser dones.

Quins obstacles els posen?

A Guatemala un dels majors obstacles és la repressió política. Les lleis no garanteixen el dret a decidir. Ara que les dones hem avançat una mica en els espais de presa de decisions a nivell local i regional, ve la repressió. El treball que realitzen les dones en defensa de la vida, el territori, la terra, la participació, no és reconegut. Els obstacles són tan forts que els pocs espais que es varen guanyar amb els Acords de Pau, el Govern els “bota”.

Això indica una baixa qualitat democràtica?

Cap a fora, Guatemala és una democràcia “pintada”, però cap a dins no sé si podem anomenar-la democràcia. S’ha de millorar moltíssim en drets humans, justícia, repartiment de la terra…

Les dones influeixen políticament malgrat tots aquests entrebancs?

Crec que sí. Hem avançat malgrat els grans obstacles. Les dones estem lluitant. Possiblement no tinguem grans resultats, però organitzativament estan molt marcats els esforços. Estem recuperant els coneixements ancestrals en sobiraria alimentària i estem arribant als espais de poder a nivell local. Va a poc a poc, però segur, perquè tenim molt clar que el que volem són canvis per a nosaltres i per a la família.

Quin és el gran repte?

Reconèixer que hem d’arribar a altres espais, però per nosaltres mateixes, per exemple, volem fer canvis a la salut, però que sigui per a nosaltres; en educació, però per a nosaltres; en la possessió de la terra, però per a nosaltres, que sempre hem estat les que menys oportunitats hem tingut.

Una agricultura sostenible

Abans ha esmentat la sobirania alimentària, com està el tema?

Crec que hem de treballar molt, perquè la mera veritat és que a Guatemala hi ha una gran reconcentració de la terra per a la sembra de monocultius, l’extracció minera, les hidroelèctriques. Estem nedant contra corrent d’aquelles grans polítiques extractives del Govern i les empreses. El Govern planteja l’agricultura familiar, quan nosaltres proposem l’agricultura sostenible, a més a més de l’agroecologia i la sobirania alimentària. Un altre problema és que en l’agricultura familiar la dona en queda exclosa. On queda tot el treball que la dona fa a la selecció de llavors, preparació de la terra, de sembra, de collita…?

En la lluita diària, de qui reben suport?

Rebem suport de la cooperació que s’identifica amb les nostres lluites, com ara Oxfam. No ens agrada rebre finançament del Banc Mundial o del Govern que, a costa de la vida de les persones, ens volen tornar quelcom. Cuidem molt que els fons siguin molt transparents.

Hi ha relleu en el lideratge?

Sí que n’hi ha. En aquests moments promovem la participació de dones joves i que s’involucrin en el procés homes. Tenim la política que les joves vagin assumint càrrecs des d’allò local fins a allò nacional i així seguir el treball pels drets de les dones.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.