“Després de tres anys del terratrèmol ja no es parla d’Haití”

  • por

personal_web.jpgFa tres anys –el 12 de gener de 2010- la terra sacsejà Haití, deixant al voltant de 300.000 persones mortes, centenars de milers de ferides i prop de 2’3 milions de desplaçades. Les notícies sobre el terratrèmol en el país caribeny provocaren una allau de solidaritat en la comunitat internacional, encara que no en tots el casos les promeses s’han fet realitat. Com diu Máxima Peña, cooperant i educadora dominicana amb més de trenta anys en la comunitat haitiana, “el terratrèmol fou com ara córrer la cortina perquè tothom veiés allò que durant molts anys no es va voler veure d’Haití”. Potser aquesta cortina s’ha tornat a córrer i el món no vol veure les més de 7.000 morts causades pel còlera, ni la sequera i el huracà Sandy que arruïnaren les collites, ni que més de 400.000 persones encara estan desplaçades, tot vivint en les deteriorades tendes que s’aixecaren després del terratrèmol.

És veritat que, amb l’ajut extern i l’esforç de la pròpia població haitiana, més organitzada del que pensa molta gent, s’engegà la reconstrució de les zones més devastades, encara que els resultats no són tan bons com voldrien aquells que habiten la ex colònia francesa. Després de tres anys, ha millorat l’atenció sanitària, alguns centres educatius privats –els publics són un altre tema-, algunes vies de comunicació i certes infraestructures.

Malgrat aquests petits signes d’esperança, la realitat és que 52 de cada 1.000 nenes i nens moren en el moment de néixer i un de cada vuit abans de fer els cinc anys. La mitjana d’edat en els homes és de 59 anys i de 63 en les dones. La taxa d’alfabetització de la población adulta no arriba al 60% i la de nens i nenes que van a un centre escolar no supera el 50%. Més de mig milió de menors en edat escolar mai no ha anat a escola. “Com es pot comprovar, l’educació continua sent una matèria pendent i urgent a solucionar en el país”, diu Màxima Peña, qui treballa en la coordinació per a la reconstrucció d’escoles i la recuperació emocional de dones, nens i nenes, així com del professorat amb l’organització local de InteRed “Centro Pedro Poveda”.

Projectes poc reals

Després de totes aquestes dades, en plantejar-li com descriuria la realitat d’Haití, Máxima encadena paraula rere paraula: dolor, fam, desnutrició, misèria, patiment, angoixa, incertesa, desolació, abandó… i acaba afirmant que “la qualitat de vida de les persones ha empitjorat”. El sistema polític, econòmic i social no funciona. També ha augmentat la corrupción, fent servir els diners de l’Estat per a projectes socials poc reals. És el cas dels menjadors populars “Mamita querida” o “Ti Manman Cheri” en kreyol, l’idioma originari haitià, promogut per la dona del president. O el projecte “Ede Pép” (Ajuda al Poble), posat en marxa pel primer ministre Laurent Lamothe, que consisteix en proporcionar targetes de telèfon a la población.

Durant la fase d’emergència pel terratrèmol, Máxima Peña mobilitzà el Comitè de Solidaritat amb Haití i, per tant, coneix bé tots els aspectes relacionats amb l’ajut. Reconeix el que s’ha fet, però diu que les grans promeses fetes pels diferents països s’han quedat en paraules, discursos, cimeres de governs en grans hotels amb despeses milionàries, mentre els problemes s’agreugen. I afirma amb rotunditat: “Ja no es parla d’Haití. Sí, Haití ha estat oblidat”.

Sobre el paper de les ONGD, Máxima mostra el seu reconeixement per aquelles que porten anys apostant per Haití i mercès a les quals moltes persones han pogut subsistir durant aquest temps. Altres han arribat després del terratrèmol. “Quan les ONGD s’encarnen en el poble empobrit i sofrent els recursos es multipliquen, arriben a més persones i són més visibles les aportacions que realitzen. Si les ONGD es contitueixen en xarxa per tal d’executar obres en comú, s’arribarà a solucions més significatives”, afirma aquesta dona que porta tres dècades en el món de la cooperació. Sense acusar ningú i amb tristesa afegeix que “s’han donat casos on els recursos no arriben com han d’arribar ni a qui han d’arribar”.

Desconfiança de la població

Amb el seu treball, les ONGD estan cobrint unes necessitats que hauria de fer l’Estat però, segons Máxima Peña, el Govern del president Michel Martilly no té cap pla concret de reconstrucció del país i es corre el ric d’aprofundir encara més en la crisi. Amb l’actual estat de destrucció en el qual es troba el país, Máxima creu que cal un pla de descentralització, perquè tot al país gira al voltant de Port Príncep, la capital.

Després de gairebé dos anys d’aconseguir el poder, el president-cantor (Martelly abans de dedicar-se a la política era un músic molt conegut) sembla que no ha trobat el camí per tirar endavant Haití, entre d’altres coses per manca de capacitat per assolir un pacte de governabilitat amb altres forces polítiques, el qual crea un elevat grau de desconfiança en la població. A més, la comunitat internacioal està demostrant una gran manca d’interès polític per treure el país de la situació en la qual està immers des de fa dècades. Per a Máxima és clar que “només s’inverteix als països on es puguin treure avantatges polítics i econòmics”.

A la conversa surt també el tema de l’Església local, encara que Máxima prefeix parlar d’Esglésies, ja sigui catòlica o protestants. Pensa que promouen una espiritualitat desencarnada, on no es conjuga la fe amb el compromís amb les persones empobrides de la Terra. Encara que hi ha grups eclesials que realitzen projectes alternatius de seguretat alimentària, educativa, sanitària, “crec que en general tenim unes esglésies cristianes que, al meu parer, no responen al projecte de Jesús perquè tots i totes tinguin vida en abundància”. I recorda que un dia, després del terratrèmol, passà davant un bisbat i preguntà al xofer què deia l’Església davant d’aquesta situació. La resposta fou molt descriptiva: “Monsenyor està dormint i no somia”.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.