Em pots deportar del meu país? Sóc dominicana i en tinc el dret

  • por

pag20_nortesur1_web-39.jpgAl mes de juny, el Govern de la República Dominicana ha anunciat que començarà les deportacions massives al final del seu Pla de Regularització per a estrangers. La paradoxa és que pot ser que en aquest moment moltes de les persones a les qui afecti no tinguin pàtria on ser deportades, pot ser que siguin dominicanes d’ascendència haitiana que han estat privades injustament de la seva nacionalitat. Seran expulsades del seu propi país.

Es difícil entendre el procés de l’apatrídia, sobretot quan mai no has sortit del lloc on vares néixer, no estàs a un camp de refugiats, ni véns d’un país ocupat o en guerra. Aquesta estranya sensació d’estar mancat de nacionalitat no pot donar-se perquè vulnera els drets fonamentals, tota persona té dret a una nacionalitat en néixer, tal i com reconeix la Declaració Universal dels Drets Humans. No obstat això, avui en dia, a la República Dominicana milers de persones s’enfronten a aquest fet: son apàtrides al seu propi país.

Quin és el significat de ser apàtrida? No tens nacionalitat, no existeixes a cap registre, no tens documentació, no pots anar a l’escola o a la universitat, inscriure els teus fills i filles en néixer, casar-te, firmar un contracte, obrir un compte bancari ni pots votar. En definitiva, els teus drets civils són vulnerats constantment i et trobes en un limbe jurídic.

Aquesta confusa situació es produeix a República Dominicana des de setembre de 2013 quan entrà en vigor la sentència 168-13 del Tribunal Constitucional que denegava la nacionalitat a Juliana Deguis –dominicana de naixement i filla de pares haitians- i amb caràcter retroactiu s’aplicava a totes les persones de la seva mateixa condició nascudes al país des de 1929. Amb una simple sentència es privava de nacionalitat a unes 250.000 persones dominicanes d’origen haitià.

Davant d’aquesta situació, la societat civil s’organitzà en el Movimiento Reconoci.do i en el Dominican@s por Derecho, que representen a les persones afectades per la sentència. Començà llavors una tasca de denúncia i pressió al Govern dominicà que ha tingut alguns resultats positius, encara que a dia d’avui encara no s’ha resolt. Al maig de 2014, el president Danilo Medina es va veure obligat a presentar al Parlament la llei 169-14, que plantejà un Pla de Naturalització i un Pla de Regularització per a resoldre el conflicte.

Per mitjà del Pla de Naturalització es “tornava” la nacionalitat a totes aquelles persones d’ascendència haitiana inscrites entre 1929 i 2007, pel què s’instava a la Junta Central Electoral a tornar la seva documentació a totes aquestes persones, que, de la nit al dia, varen perdre els seus drets. No obstant això, la decisió d’establir dos plans diferenciats encara deixava en major vulnerabilitat a un grup de persones nascudes a la República Dominicana, fills i filles de pares haitians que arribaren al país a treballar a la collita del sucre i mai van ser inscrits a cap registre. El Pla de Regularització va proposar un termini per inscriure a aquestes persones a un Llibre d’Estrangers on, després de complir uns requisits i passar uns anys, podrien regular la seva situació i naturalitzar-se. Els terminis s’han anat allargant -octubre, febrer, juny- i la situació no millora. Les organitzacions socials denuncien que no hi ha hagut voluntat política ni mitjans suficients per arribar a aquestes persones que viuen a les zones més marginals i allunyades de les oficines administratives de l’Estat. La manca d’informació i els costos administratius a les tarifes de legalització són dues de les principals traves amb les que es troba aquesta població.

pag20_nortesur2_web-39.jpgDes d’octubre de l’any passat la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha instat al Govern de la República Dominicana a paralitzar el procés immediatament, mitjançant una fallada que reconeix la sentència del Tribunal Constitucional i parteix de la Llei 169-14 relativa al procés de regulació com a contràries a la Convenció Americana sobre Drets Humans i com a mesures discriminatòries i arbitràries. Però les autoritats han rebutjat aquesta resolució i es neguen a complir-la, manifestant que ningú ha quedat en situació d’apatrídia i que és una situació d’ingerència de països estrangers en qüestions nacionals.

I, quan s’acabi el termini definitiu a mitjan juny, què passarà? S’anuncien les deportacions per part del govern, però el problema de registre i reconeixement civil dels dominicans i dominicanes d’ascendència haitiana no és un assumpte migratori, com algunes forces polítiques han volgut fer veure. Aquestes persones han nascut i crescut a la República Dominicana i han estat privades de la seva nacionalitat de manera retroactiva en funció d’una sentència injusta. Des de les organitzacions socials es demana el suport internacional per a què es mostri que el procés de desnacionalització està vulnerant els drets de moltes persones mitjançant una discriminació institucionalitzada. Accions com la campanya Vidas en Pause (www.vidasenpause.com) de l’ONG InspirAction pretenen donar a conèixer la situació i posar a primera plana els testimonis d’aquestes persones que veuen com les seves vides són interrompudes per un problema administratiu que amaga una discriminació racial.

Per a Mario Serrano, director de les Obres Socials de la Compañía de Jesús a la República Dominicana que treballa colze a colze amb les persones afectades, “el termini d’inscripció acabarà, però els drets no poden prescriure i la declaració tardana és un requisit previst a la Llei General en el país”. Encara que la seva preocupació és que “sens dubte, a totes aquestes persones se’ls ha fet sentir que no són res, estan desesperançats, perseguits… tot aquest procés els ha pegat fort en la seva autoestima”.

“Per més de trenta anys he nascut, viscut i crescut com un dominicà, però ara és com si ja no pogués dir que pertanyo a aquesta terra”, lamenta Emildo Bueno Oguis. Fins avui, d’aquelles persones a qui se’ls retirà la documentació després de la sentència 168 encara n’hi ha que no han pogut obtenir-la de tornada perquè la Junta Central Electoral es salta la seva pròpia reglamentació i no compleix amb la llei 169. Però per a qui sens dubte ha estat un fracàs el procés de regularització de la llei és per a totes aquelles persones no registrades que en aquests moments tenen l’ombra de l’apatrídia sobre elles i l’amenaça de la deportació a un país que no coneixen, encara que ells sàpiguen clarament d’on són.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.