Poblet: un exemple monàstic de conversió ecològica

Foto. Ramón Bonet CC«Conscients de les normes fonamentals segons les quals es regeix la nostra vida, conscients dels ensenyaments de la Sagrada Escriptura, del magisteri i de la nostra tradició monàstica, conscients de la urgència dels problemes mediambientals que pateix la Terra i que poden afectar greument la supervivència de la humanitat a la Terra i causar la destrucció d’aquest do diví, ens proposem fonamentalment establir en les nostres vides de monjos i monges i en els nostres monestirs una reconversió ecològica, energètica i de recursos per pal·liar en la mesura de les nostres possibilitats els impactes negatius que poden causar els nostres monestirs i a establir les bases per a una millor forma de vida de les futures generacions de monjos i monges».

El paràgraf anterior procedeix d’una Declaració conjunta dels monestirs cistercencs de Catalunya (Poblet, Solius, Vallbona i Valldonzella) de 2009, després d’un procés de dos anys de reflexió. El text no ha quedat, com tantes altres solemnes declaracions, en paper mullat. Ràpidament, el monestir de Poblet, veritable vaixell insígnia d’aquesta «conversió ecològica», s’ha posat mans a l’obra, gràcies a l’impuls del prior, P. Lluc Torcal. En només tres anys el resultat és espectacular: el monestir ha reduït un 50% el seu consum de combustibles fòssils mitjançant la instal·lació de plaques solars i un 80% el d’aigua. A més, s’han eliminat tots els productes de neteja químics, s’ha restaurat el bosc riberenc i s’ha recuperat l’hort: 850 m2 on els monjos cultiven patates, tomàquets, cebes i fruiters, tot ecològic. «Després de nosaltres ha de venir una altra generació i una altra i una altra i han de poder gaudir de les mateixes condicions que hem viscut nosaltres», afirma el prior, que és llicenciat en teologia, filosofia i física, amb una tesi doctoral sobre la filosofia de la mecànica quàntica.

En realitat, la vida monàstica té una llarga tradició de convivència harmoniosa amb la naturalesa, el que avui anomenem «una forma de vida sostenible». Els monestirs han estat sempre espais autosuficients, que no han pres de la natura més del que podien reposar. Malauradament, la forma de vida que ha portat la industrialització -i que també ha arribat als claustres- ha anat portant a un balanç energètic i de recursos negatiu. «El fet que hi hagi en aquests moments aquesta preocupació a la comunitat suposa connectar amb una tradició rica de servei a la societat, que avui és un servei més valuós quan els valors de la natura no s’estan apreciant com s’haurien. En aquest sentit, Poblet pot oferir un testimoni molt valuós per a la societat», escoltem dir l’abat, P. José Alegre al documental «El segle XXI segons Poblet», de TVE. I és que el sentit de la vida monàstica no es queda de portes endins.

Així com tota conversió personal porta temps, aquesta «conversió ecològica», també. A poc a poc, començant per fer petites coses, amb disposició al canvi i l’ajuda d’experts -com ara el professor i consultor ambiental, Josep Maria Mallarach-, la comunitat se n’ha anat fent conscient. «La principal causa de la crisi ecològica mundial és l’estil de vida consumista que hem adoptat les societats més riques, que ens neguem a aturar i prendre consciència de les conseqüències del nostre estil de vida», llegim en la Declaració. Per això, més enllà dels mers estalvis en els consums (que benvinguts siguin), és segurament aquest procés de consciència col·lectiva el més valuós de l’exemple de Poblet.

Una presa de consciència que té molt a veure amb la dimensió espiritual. «Certament que hi ha causes [de la crisi actual] econòmiques, polítiques o socials, però per a totes les persones religioses, que considerem que hi ha una jerarquia de nivells de realitat, a la qual correspon una jerarquia de valors, les causes més determinants les trobem a nivell espiritual». Els monjos i monges toquen aquí un aspecte crucial. Quan les persones descuidem la nostra dimensió espiritual, per molt «religioses» que siguem, acabem oblidant el que som: criatures vivents integrades en una Creació amorosa que és do de Déu.

Per això és tan important que aquest exemple d'»una forma de vida sostenible» l’estiguin donant persones consagrades que, al mateix temps, donen testimoni de la primacia de Déu. Gràcies, Lluc! Gràcies, monjos de Poblet, per mostrar-nos que és possible viure en harmonia amb el creador, les criatures i la Creació!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.