Una doble discriminació que s’ha d’eradicar

© Javier Regueros - ONCELes dones amb discapacitat s’enfronten a dificultats molt més greus tant en l’esfera pública com en la privada. Per exemple, a obstacles en l’accés a un habitatge adequat, així com als serveis de salut, educació, formació professional i ocupació. A més, tenen més probabilitats de ser internades a institucions. Les dones amb discapacitat també pateixen desigualtats en la contractació, les taxes dels ascensos, la remuneració per una feina igual, l’accés a les activitats de capacitació i reciclatge professional, el crèdit i altres recursos productius i poques vegades participen als processos de presa de decisions econòmiques.

Fomentar la igualtat de gènere i “l’empoderament” de la dona és essencial per poder assolir els objectius de desenvolupament internacionalment convinguts, entre d’altres, els Objectius de Desenvolupament del Mil•leni. Les dones i les nenes amb discapacitat experimenten una discriminació per partida doble, el que fa que estiguin més exposades a la violència per motius de gènere, els abusos sexuals, l’abandonament, els maltractaments i l’explotació. La taxa mundial d’alfabetització d’aquest grup és tan sols de l’1%, segons un estudi del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament. Segons informa el Banc Mundial, a cada minut més de 30 dones pateixen lesions o contrauen discapacitats greus durant el part. Generalment aquestes dones, la xifra de la qual oscil•la entre els 15 i els 50 milions, passen inadvertides.

Mitjançant l’establiment de normes i criteris internacionals, la comunitat internacional reconeix que la perspectiva de gènere i “l’empoderament” de la dona amb discapacitat són condicions necessàries per assolir la igualtat en el gaudi de tots els drets humans i el desenvolupament per a tots, incloses les persones amb discapacitat.

En el Programa d’Acció Mundial per a les persones amb discapacitat s’assenyala que les conseqüències de les deficiències i de la incapacitat són especialment greus per a la dona. En general, les dones estan sotmeses a desavantatges socials, culturals i econòmics que redueixen les seves possibilitats de sobreposar-se a la seva incapacitat, pel que la seva participació a la vida de la comunitat és més difícil.

A les Normes Uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat es recorden les disposicions de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona destinades a salvaguardar els drets de les nenes i dones amb discapacitat, a les que es fa referència a vàries normes, com ara la norma 4 sobre serveis de suport, la norma 6 sobre l’educació i la norma 9 sobre vida en família i integritat personal.

En la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat es reconeix que les dones i les nenes amb discapacitat solen estar exposades a un risc major, dins i fora de la llar, de violència, lesions o abús, abandonament o tracte negligent, maltractaments o explotació. Per a fer front a aquesta preocupació, en la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat també s’ha adoptat un doble enfocament per a la promoció de la igualtat de gènere i “l’empoderament” de la dona amb discapacitat, ja que la igualtat entre l’home i la dona constitueix un dels principis i es dedica un article a les dones amb discapacitat.

En les seves dues recents resolucions sobre la realització dels Objectius de Desenvolupament del Mil•leni per a les persones amb discapacitat, l’Assemblea General exhortà a la incorporació d’una perspectiva de gènere. En la seva resolució 63/150, del 18 de desembre del 2008, l’Assemblea General insta els Estats a que posin especial atenció a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat en funció del gènere, fins i tot adoptant mesures perquè puguin exercir de manera plena i efectiva tots els drets humans i les llibertats fonamentals (paràgraf 8 de la part dispositiva). En la seva resolució 64/131, del 18 de desembre del 2009, l’Assemblea General exhorta els governs a que facilitin la participació de les persones amb discapacitat com a agents beneficiaris del desenvolupament, en particular a totes les activitats dirigides a assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil•leni, assegurant que els programes i polítiques encaminats a promoure la igualtat entre els sexes i “l’empoderament” de la dona i millorar la salut materna, entre d’altres qüestions, siguin inclusius i accessibles per a les persones amb discapacitat (paràgraf 6 de la part dispositiva).

A la Plataorma d’Acció de Beijing, aprovada a la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona: Acció per a la Igualtat, el Desenvolupament i la Pau (Beijing) el 15 de setembre del 1995 i en els documents dinals del vint-i-tresè periode extraordinari de sessions sobre les Noves mesures i iniciatives per a l’aplicació de la Declaració i la Plataforma d’Acció de Beijing es reconeix que les dones amb discapacitat fan front a barreres addicionals que dificulten l’assoliment de la igualat de gènere i es fa una crida a l’acció a tots els nivells amb el fi d’abordar i prendre en consideració les seves preocupacions.

En el resultat del vint-i-tresè periode especial de sessions es reconeix que la discriminació contra les dones amb discapacitat constitueix un obstacle per al ple gaudi dels seus drets humans i una dificultat per a l’aplcació de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing. La marginació de les nenes i les dones de totes les edats que pateixen alguna forma de discapacitat continua essent un obstacle per a la plena i accelerada aplicació de la Plataforma d’Acció de Beijing. Per això, és necessari tenir en compte i abordar les seves preocupacions a totes les activitats especials i a tots els nivells per a integrar-les a les activitats principals de desenvolupament i amb tot això, esperem que s’eradiqui per fi, aquesta doble i rutilant discriminació.

Etiquetas:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *