Un grupo de autoconsumo en Palma de Mallorca durante un acto de promoción de este tipo de economía. Els grups de consum agroecològics (GCA) són grups de persones que s’organitzen entre si per fer comandes conjuntes i facilitar l’enviament directe des del punt de producció. D’aquesta manera, s’aconsegueix evitar una gran quantitat d’intermediació i pagar un preu just a qui produeix, abaratint el preu final. Els productes arriben a granel i les persones del grup s’encarreguen de subdividir entre les persones del grup.
Però, per què hi ha gent que decideix participar d’aquests grups? Les raons són, fonamentalment, dues. La primera és perquè es tracta d’una forma de consumir productes ecològics; és a dir, sans i saborosos, a uns preus accessibles.

La segona, perquè és una manera de rebel•lar-se contra l’actual model de producció i consum generant, a més, una alternativa. En aquest model els grans intermediaris manegen els preus a banda i banda de la cadena: la producció i el consum (el que implica, entre altres coses, eliminar aliments en bon estat per mantenir els preus). En aquest model, la persona que consumeix és un ens passiu l’única preocupació del qual és aconseguir el que sigui al menor preu possible i -per descomptat- presumir-ne públicament. Qui participa d’un grup de consum mira de manera diferent els productes que consumeix. És una persona capaç de percebre darrera de la pell d’un tomàquet l’explotació laboral o la fam degudes a la seva producció. És una persona conscient de les emissions a l’atmosfera o la destrucció de selva amazònica que comporta la fabricació industrial d’un iogurt. És una persona capaç de sentir en una simple truita el patiment causat a les gallines de les granges industrials.

I per tot això, perquè és capaç de discernir en cada aliment les implicacions socials i ambientals causades en la seva producció i distribució, aquesta persona decideix rebel·lar i ser activa en el seu consum. I ho fa sent partícep d’un nou model basat en la relació directa entre qui consumeix i qui produeix i en les cures, tant personals com col·lectives, com a alternativa als pilars del model actual: l’explotació humana, la distribució desigual dels aliments (causa de la fam al món), el patiment animal i la destrucció ambiental.

Pel que fa a la forma d’organització, hi ha molts tipus de grups en funció del grau d’autogestió assumida pels seus membres. Es podria traçar una línia des dels més organitzats, on totes les tasques del grup s’assumeixen col·lectivament de forma voluntària, fins aquells en què s’allibera a una o diverses persones per realitzar certes tasques i d’aquesta forma reduir el pes de les tasques logístiques a la resta de persones. Lògicament, com més gran l’autogestió, més temps de dedicació col·lectiva i menor càrrega monetària sobre el preu final dels productes. No obstant això, el gran temps que requereixen els grups completament autogestionats ha fet que sorgeixin altres formats en els quals es deleguen determinades tasques, la qual cosa també ha estat una manera de fomentar llocs de treball alternatius.

Situat al primer cas trobem un dels exemples més emblemàtics de Madrid: els grups del BAH (Bajo el Asfalto está la Huerta: sota l’asfalt hi ha l’hort), un projecte que abasta, fins i tot, la part de producció: els qui produeixen i els que consumeixen formen part del mateix projecte. Des d’aquí es passa als grups de consum, en què només es cobreix l’esfera del consum, però la relació amb els productors és completament autogestionada. A continuació hi ha grups en què s’assumeix algun enllaç (intermediació positiva) per agilitzar i optimitzar tasques enutjoses (pagaments, organització i actualització de comandes, etc.), com ara el cas dels grups de la eComarca. D’aquí es passa a grups en què directament s’allibera a una persona per realitzar la major part de les tasques logístiques (a Madrid funcionen ECOSOL i Ecodelicias, per exemple).?

Per a més informació:

http://www.laecomarca.org/
http://bah.ourproject.org/