S’obre un nou horitzó a l’Església? Està marcat per l’esperança? Entre tants avatars eclesials al llarg dels segles, el missatge de l’Evangeli ha calat fons en el Poble de Déu, més enllà del que alguns dels seus membres facin d’ell. Encara que siguin part de la jerarquia i encara que la jerarquia hagi acabat pensant-se a si mateixa com la part fonamental de l’Església a la què la resta deuria obediència total i submissió acrítica.
Hi ha moments en què l’esperança s’apaga. No es veu el dia. Tot és nit. I el pas del temps no fa més que engrandir l’obscuritat. Però n’hi ha d’altres en què es comença a veure la claredat que anuncia la sortida del sol. Aquest sembla ser un d’ells. El papa Francesc està fent i dient coses que resulten novedoses, que anuncien una manera diferent de ser papa. Ja ens va sorprendre quan, faltant poc per ser elegit, digué, referint-se als bisbes, allò que ell no volia pastors funcionaris sinó pastors que fessin olor d’ovella. Més d’un degué sentir que li tremolava el palau episcopal i les seves oficines perfectament muntades. Després va venir l’entrevista concedida a periodistes en el seu viatge a la JMJ de Brasil. Semblaven paraules improvisades. I si l’havien enganxat en un moment baix pel cansament del viatge i va dir el que no volia dir?
Fa unes setmanes es publicà una llarga entrevista, sis hores de conversa, amb un company jesuita, el director de La Civiltà Cattolica. Aquí ja no hi ha excusa. Són 27 pàgines d’entrevista. Ni cansament ni improvisació. El que diu està ben pensat. Està, a la pràctica, exposant el seu full de ruta, el seu programa.
Val la pena llegir-la de començament a fi. I donar-li temps per a la reflexió… fins emocionar-se! En els temps que corren meravella, commou i, fins i tot, desconcerta una mica sentir dir a un papa que “l’Església és poble de Déu en camí a través de la història” i afegir que “sentir amb l’Església, per tant, per a mi vol dir estar en aquest poble”. No és més del que deia el Vaticà II. Però sentir-li dir a un papa és una novetat. Almenys en els últims 30 anys.
Més enllà d’aquesta frase o de l’altra, l’entrevista sencera respira un nou esperit, un aire nou, que fa brotar el somriure i fa sentir més forta l’esperança d’un canvi més evangèlic. Alandar està en línia, treballant i aportant el seu granet de sorra des de fa 30 anys perquè el canvi arribi. Aquesta entrevista ens dóna forces i ens anima a seguir en el camí ja començat.
- Francisco, el primer milagro de Bergoglio - 10 de marzo de 2023
- Naufragio evitable en Calabria; decenas de muertes derivadas de la política migratoria de la UE - 27 de febrero de 2023
- Control y represión, único lenguaje del gobierno de Nicaragua - 21 de febrero de 2023