El dia 8 de desembre de 2015 el Papa Francesc va convocar el jubileu de la Misericòrdia que finalitzarà el 20 de novembre de 2016. Com no celebrar per la meva part semblant iniciativa? Ja feia molta falta que aquesta virtut ocupés un lloc més que important, pel que a l’Església es refereix. Doncs, a més de coincidir plenament amb tot el que ha vingut dient i fent fins ara en el temps que porta exercint el càrrec de Bisbe de Roma, era molt necessari que l’Església es fes ressò d’una realitat sobre la qual no ha donat molt testimoni fins ara que diguem, almenys pel que a les normes i doctrina es refereix, per part de molts dels dicasteris de la Cúria; fins i tot tinc la impressió que de vegades ha estat massa dura. No hi ha dubte que és una notícia excel·lent posar, al capdamunt de tot, aquesta misericòrdia sobre la que Jesús va parlar durant la seva vida pública i, el que encara és més important, respecte a la qual tant es va implicar i per la qual en última instància va ser executat, doncs misericòrdia i llei, la jueva en aquest cas, es repel·leixen i sempre s’han repel·lit, però en aquell temps potser més que mai.
Dit això, hi ha una cosa que m’ha sorprès negativament per part de Francesc. Si no estic mal informat crec que ha nomenat 1071 missioners de la misericòrdia a tot el món, tots ells sacerdots, provats i de gran valer segons el seu criteri. No tinc res a dir en contra d’això, ja que estic segur que abans de donar aquest pas, ha consultat i s’ha informat sobre qui són aquestes persones; encara que, si em permeteu, jo d’entrada diria directament aquests “homes”. El primer que li diria és que tots ells són sacerdots, davant el que no puc deixar de pensar que ja estem en el mateix de sempre: el clergat, la jerarquia per sobre dels laics i els fidels que formen part del mateix Poble de Déu en igualtat de drets i deures, o almenys crec que així hauria de ser, que aquests sacerdots, ja que en definitiva han rebut el mateix Baptisme. A no ser que la misericòrdia l’entengui com rebre el sagrament del perdó, la qual cosa m’estranya venint de Francesc, i en aquest cas està clar que, fins que no canviï la teologia, només poden administrar aquest sagrament les persones que han rebut el sagrament de l’Ordre sacerdotal. Perquè, si de predicar, de catequitzar i fer bones obres es tractés, no sé per què ho han de fer només els sacerdots.

D’altra banda, no sé si és conscient que, si ho mirem només sota el prisma de l’estadística, ha descartat ni més ni menys que al cinquanta per cent en nombres rodons pel que a la humanitat en general es refereix; que, si ens cenyim a l’Església, estic convençut que és molt més, no em feu dir quants, ja que em resulta difícil fer una valoració en xifres; però, vaja!, només cal fer una ullada a la gent que assisteix a les celebracions religioses per adonar-se ràpidament que aquesta proporció augmenta amb escreix. Com es pot intuir m’estic referint ni més ni menys que a les dones. Apa, que no hi ha dones pertanyents a l’Església, ja no entro a valorar les que professen altres religions o cap, donant el millor que tenen de si mateixes, en altres paraules, exercint la misericòrdia, com és entre altres coses, lliurament, afecte, carinyo i dedicació en un grau més que d’heroïcitat en molts casos, etc. On? Per desgràcia hi ha masses situacions, realitats i llocs que necessiten d’això. Però, per citar alguns casos, esmentar, per exemple, centres d’acollida per a immigrants i persones sense sostre, visitadores de centres penitenciaris, centres de convalescència o d’ajuda a morir amb un mínim de dignitat per a persones sense recursos, cases on són acollits i acollides persones que surten de la presó i no tenen on anar, centres d’acollida o de reinserció per a prostitutes, altres per a dones maltractades, i així tot un llarg etc. Si se’m permet, m’agradaria portar a col·lació una expressió molt popular: si això no és misericòrdia, ¡que vingui Déu i ho digui! Per això m’agradaria dir-li a Francesc, amb la màxima humilitat possible evidentment, que ha exclòs a molts homes, que no són sacerdots, però al mateix temps a moltes dones que són autènticament testimonis d’aquesta virtut tan evangèlica com és la misericòrdia. Només li demanaria a Francesc que pregués al bon Déu, pare-mare, per ells i per elles perquè no defalleixin i continuïn desbordant amor i misericòrdia com ho han fet fins ara.