20121130navidad2012-13.jpgPuja a néixer amb mi,
diu el poeta Neruda.
Baixa a néixer amb mi,
diu el Déu de Jesús.
Cal néixer de nou,
germans Nicodems
i cal néixer pujant des de baix.

D’esperança en esperança,
de pessebre en pessebre,
encara hi ha Nadal.
Desconcertats pel vent del desert
que no sabem d’on ve
ni on va.
Xops de sang i de cobdícia,
prohibits de viure
amb dignitat,
només aquest infant pot salvar-nos.

D’esperança en esperança,
de pessebre en pessebre,
de Nadal en Nadal,
sempre de nit,
neixent de nou,
Nicodems.

“Des de les perifèries existencials”;
amb la fe de Maria
i els silencis de Josep
i tot el Misteri de l’infant,
hi ha Nadal.

Amb els pobres de la terra,
confessem
que Ells ens estimà fins a l’extrem
de lliurar-nos el seu propi Fill,
fet Déu vingut a menys,
en una kènosi total.
I és Nadal.
I és Temps Nou.

I la consigna és
que tot es Gràcia,
tot és Pàsqua,
tot és Regne.

ssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss